Balneari (1.072 m alt), a la vall de Benasc, damunt la riba esquerra de l’Éssera, davant la confluència amb la vall de Lliterola.
És d’aigües sulfuroses i termals (de 22 a 37ºC).
Benasc, banys de
5 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Mont-roig de Tastavins (Matarranya)
Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 79,16 km2, 857 m alt, 364 hab (2014)
(cast: Monroyo) Situat a l’esquerra del Tastavins, a la falda de la serra de la Sorollera, al sud de la comarca, al límit amb els Ports. El terreny és accidentat pels ports de Morella i molt boscat.
L’economia local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de cereals, seguits de la vinya i els ametllers, encara que la principal font d’ingressos és la ramaderia (porcina, aviram i conills). Entre les activitats industrials cal destacar les derivades de l’agricultura (oli, farina). També hi ha explotació forestal. Àrea comercial d’Alcanyís. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.
La vila és a l’interfluvi de dos torrents afluents del Tastavins, sota les ruïnes de l’antic castell de Mont-roig. Conserva notables edificis de la seva època d’esplendor (l’església parroquial, el palau del comanador, la casa de la vila). Fou centre de la comanda de Mont-roig de l’orde militar de Calatrava.
Montroi (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 31,39 km2, 145 m alt, 2.857 hab (2014)
Situat al nord-oest de la comarca, a la vall dels Alcalans. El sud del terme és accidentat i una quarta part és cobert de bosc i matoll.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà, que es destina principalment a la vinya; una part dels conreus són de regadiu (tarongers) i completada per l’avicultura i algunes petites indústries, especialment de ceràmica. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu Magre (que creua el sector septentrional del terme), al peu d’un turó coronat per les restes de l’antic castell de Montroi. L’església parroquial de Sant Bartomeu és obra del començament del segle XIX.
Enllaç web: Ajuntament
Montoriol (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,10 km2, 244 m alt, 208 hab (2012)
(o Montoriol d’Avall; fr: Montauriol) Situat a la regió muntanyosa dels Aspres, a la capçalera del Rard, al peu del coll d’Oms, endinsant-se cap al nord per la plana del Rosselló. El terme és drenat per la riera d’Oms i al sector més baix per la riera de Montoriol, capçalera del Rard.
L’economia local és la típica de la zona, basada en el conreu de la vinya i la producció de vi dolç natural. Àrea comercial de Perpinyà. La població, molt disseminada, ha estat sempre escassa.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Sant Andreu d’Oms.
Dins el municipi hi ha l’església de Sant Amanç i el veïnat de l’Hostalet.
Montner (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,98 km2, 125 m alt, 311 hab (2012)
Situat a la vall de l’Aglí, a les Corberes del Rosselló, entre el pla d’Estagell i el puig de Montner (507 m alt), a l’est del coll de la Batalla; drenat pel torrent de la Brossa i pels seus afluents, i que aflueix a l’Aglí per la dreta (constituí des del tractat de Corbeil -1258- la frontera franco-catalana).
La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l’elaboració de vins d’aperitiu i de vi amb denominació d’origen controlat de Costes de Rosselló, activitats que han donat lloc a una cooperativa vinícola; també hi ha conreus d’arbres fruiters i d’hortalisses.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és troba al límit del pla i del sector muntanyós del municipi.
Dins el terme, al puig de Montner, hi ha les restes de l’antiga torre de Montner (bastida a l’alta edat mitjana i subsistent encara el segle XVI) i el santuari marià de la Força-ral, bastit damunt les ruïnes del castell de la Força-ral.
Montlluís (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 0,39 km2, 1.586 m alt, 185 hab (2013)
(fr: Mont-Louis) Ocupa una petita extensió de terreny (l’anomenat turó de Montlluís) a l’altiplà de la Perxa, a la dreta de la Tet. Tot el terme és dominat per la ciutadella de Montlluís, notable fortificació dissenyada per Vauban per encàrrec de Lluís XIV de França, bastida a la fi del segle XVII per tal de protegir la frontera amb l’estat espanyol fixada pel tractat dels Pirineus i per l’hostilitat de la població autòctona.
L’economia del municipi es limita a unes modestes activitats agrícoles (patates i farratges) i ramaderes (bestiar oví). Centre d’estiueig i d’esports d’hivern.
El poble conserva les muralles i l’església parroquial fou construïda a mitjan segle XVIII sobre la primitiva capella de la ciutadella.
Al vessant meridional del turó hi havia l’antiga caseria del Vilar d’Ovança, enderrocada per a construir la fortalesa.
Montitxelvo (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,16 km2, 270 m alt, 644 hab (2014)
(cast: Montichelvo) Situat al límit amb el Comtat, als contraforts de la serra de Benicadell, que accidenten el sector meridional del terme, mentre que al sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa. Una tercera part del terme és zona forestal, ocupada en bona part per pinedes.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya (en bona part per a raïm de taula) i a cereals, ametllers i garrofers, complementada pel regadiu, gràcies als regatges derivats de les deus. Àrea comercial de Gandia. La població tendeix a disminuir.
El poble és dominat per l’església parroquial de Santa Anna, del segle XVIII. A prop hi ha les restes de l’antic castell de Montitxelvo, que fou centre de la baronia de Montitxelvo.
Enllaç web: Ajuntament
Montfort (Vinalopó Mitjà)
Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 79,52 km2, 230 m alt, 7.658 hab (2014)
(cast: Monforte del Cid, ant: Nompot) Situat a l’esquerra del Vinalopó, que fa de límit occidental del terme, a la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat al nord per les serres del Sit, de l’Alcoraia i de Sant Pasqual.
La vida econòmica local es basa en l’agricultura, que ocupa gran part del terme; hi predomina el secà, amb conreus de vinya, destinada a la producció de raïm de taula, cereals, oliveres i ametllers. El regadiu amb aigua de Villena (tomàquets i vinya), en expansió, ha estat la causa de la recuperació demogràfica del municipi. Indústria derivada de l’agricultura.
La vila, d’origen islàmic, és en una eminència, dominada per l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus.
Dins el terme hi ha el caseriu i santuari marià d’Orito i l’Estació de Montfort.
El parlar castellà de Montfort conserva trets arcaics.
Montferrer (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 21,95 km2, 820 m alt, 191 hab (2012)
Estès des dels contraforts meridionals del massís del Canigó fins al Tec (que forma en part el límit meridional), entre el puig de Coç i les gorges de la Fou. Hi ha bosc, prats i pasturatges.
Els principals conreus són el farratge, els cereals, el blat de moro i els arbres fruiters (pomeres, presseguers i cirerers). Té importància la ramaderia: bovins, ovins i porcins. Han desaparegut les tradicionals indústries del calçat i de carretons, així com els molins.
El poble s’assenta al caire d’un cingle, vora l’antic castell de la Roca de Montferrer, al voltant de l’església parroquial, notable edifici romànic, molt simple, amb campanar quadrat. Esdevingué centre del marquesat de Montferrer.
Al cim de la serra que separa les valls de Madaloc i de Montferrer hi ha les ruïnes de l’antic castell de Mollet i del llogaret del Castell de Mollet; el terme comprèn, també, els veïnats de la Misèria i el de la Figuera.
Benarrosa *
Altre nom del poble de Mira-rosa.
