Antic balneari d’aigües sulfatades magnèsiques, a 390 m alt, al vessant sud-oriental del Cabeçó, a 1 km del poble, al nord, al costat del santuari de la Mare de Déu de la Salut.
Durant la guerra civil de 1936-39 el govern republicà hi traslladà el Preventorio Infantil Antituberculosos de Guadarrama, i el 1939 l’antic balneari fou destinat definitivament a la nova funció com a Preventori Infantil Antituberculós de la Mare de Déu de la Salut, a càrrec, des del 1942, de mercedaris.
Pantà del riu de Xera, al sud del poble, destinat al regatge.
La presa fou construïda entre el 1903 i el 1913.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Vénda del municipi i parròquia.
Partida i grup de masos, als plans de Buriat, la zona més oriental de l’altiplà dels Monegros.
(Calvià / Palma de Mallorca, Mallorca)
Alineació muntanyosa, de direcció sud-oest – nord-est, entre els dos termes. Culmina al puig Gros de Bendinat (485 m alt).
Hi foren lliurades les primeres batalles entre Jaume I el Conqueridor i els musulmans de l’illa.
Veïnat, a 2 km del poble.
Canal de drenatge de les marjals del sector septentrional del terme.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,88 km2, 674 m alt, 369 hab (2013)
(fr: Sahorre) Situat a la vall mitjana del riu de Saorra, afluent de la dreta de la Tet, i accidentat en part pel massís del Canigó.
Economia agrícola; els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters) s’estenen al fons de la vall; a més s’hi conreen cereals de secà. Activitat ramadera (bestiar boví, oví, cabrum i equí). Mineria (abans de ferro i actualment de fluorita).
El poble ha baixat vers la plana, vora el riu; esglésies de Sant Esteve (esmentada ja el 1163 i amb un campanar de planta quadrada) i de Sant Cebrià (conserva unes pintures murals del segle XVII). Es conserva també l’antic castell de Saorra.
Comprèn el poble de Torèn.
Municipi de Llitera (Franja de Ponent): 51,09 km2, 454 m alt, 173 hab (2015)
(cast: Azanuy-Alins) Situat a l’extrem nord de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui. Format el 1969 en unir-se Sanui (cap municipal) i Alins de Llitera. Un terç del territori és ocupat per la brolla.
L’agricultura n’és el principal recurs econòmic del municipi, totalment de secà (cereals, oliveres i ametllers). La ramaderia (bestiar oví i cabrum) és complementària. Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha, en gran part de conreu directe. Des del 1900 ha sofert un despoblament de gairebé la meitat de la població.
La vila de Sanui és al límit actual del domini lingüístic català. El seu parlar manté, dins el dialecte ribagorçà, trets característics, com el mateix nom de la vila de Sanui.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 124,86 km2, 62 m alt, 11.316 hab (2015)
Situat a l’extrem sud-est de l’illa (cap de ses Salines), a les serres de Llevant, que n’accidenten el litoral, ben articulat (cales de Santanyí, d’Or, Mondragó, Figuera, Llombarda i Portopetre i cap des Moro).
Hi predominen els conreus de secà (ametllers i cereals) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia (bovina, ovina i porcina). Aviram. Pesca, com més va més important. Pedreres. Indústries alimentàries, de la fusta i de la ceràmica i el vidre. Turisme (amb urbanitzacions i establiments hotelers a les diverses cales).
La ciutat durant l’època islàmica, era una alqueria. Però realment fou fundada com a tal l’any 1300, pel rei Jaume II de Mallorca, en les terres que havien estat atorgades a Nunyo Sanç a l’època de la conquesta. Església parroquial de Sant Andreu (segles XVIII-XIX). Església gòtica del Roser.
El municipi comprèn, a més, els pobles de s’Alqueria Blanca, es Llombards i Calonge i el veïnat de la Costa.
Enllaços web: Ajuntament – Institut
