Arxiu de la categoria: Geografia

Santa Pola (Baix Vinalopó)

20 Respostes

Municipi del Baix Vinalopó (País Valencià): 58,6 km2, 6 m alt, 31.657 hab (2015)

Situat en un terreny pla, vora la costa del Mediterrani, el terme és envoltat pel d’Elx. Dins el terme municipal hi ha la serra de Santa Pola (141 m alt) on hi ha el cap de Santa Pola (amb el far de Santa Pola) que tanca pel nord la badia de Santa Pola i un sector de platges de forta atracció turística.

Predominen els conreus de secà (cereals, garrofers i ametllers) sobre els de regadiu. Hi ha adquirit una gran importància el turisme, fins al punt d’ésser la principal font de riquesa. Forns de calç. Important explotació salinera. Indústries frigorífiques i del sector terciari. Àrea comercial d’Alacant. Població en continu ascens.

La vila és situada vora el vell port protegit pel castell de Santa Pola (bastit el 1557) Església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases del Cap, el barri turístic de la Platja Llisa i les torres del Pinet, de l’Escaleta, de Tamarit i de la Talaiola.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Santa Maria la Mar (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,29 km2, 4 m alt, 4.725 hab (2013)

(o Santa Maria de la Mar, ant: Pabirans, fr: Sainte-Marie-la-Mer) Situat a la Salanca, a la costa, a l’esquerra de la Tet i prop de la seva desembocadura.

Al final del segle XIX s’iniciaren les plantacions de vinya, que és un dels recursos principals de la població, juntament amb el conreu d’hortalisses i fruiters, gràcies al regadiu de la riba de la Tet i de l’agulla Cabdal. Els prats donen lloc a una certa activitat ramadera (bestiar oví, equí i porcí). Hi ha activitat pesquera a la Platja de Santa Maria. A la costa s’han creat noves urbanitzacions (el Bordigó), a causa de l’atracció de les platges a l’estiu, fet que situa el turisme com a sector capdavanter. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble s’assenta al voltant de l’església parroquial, romànica, amb un retaule gòtic de Pere Baró.

El municipi comprèn també l’església de Sant Andreu de Bigarans.

Santa Maria del Camí (Mallorca Raiguer)

25 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 37,93 km2, 132 m alt, 6.685 hab (2015)

Situat al sector nord-oest i a l’interior de l’illa, al peu d’un terreny muntanyós accidentat per la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca.

La principal activitat econòmica és l’agricultura (es conrea bona part del terme municipal); hi predomina el secà sobre el regadiu; el conreu més estès és el d’ametllers, seguit dels cereals i els fruiters (figueres). Indústria tèxtil, de materials de la construcció i alimentària (influïdes per la proximitat de Palma de Mallorca, a l’àrea comercial de la qual pertany).

La vila és un típic poble-camí allargassat, de cases baixes. L’església parroquial de Santa Maria és un notable edifici barroc acabat el 1718.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Terrades, i entre les diverses possessions, la de son Montserrat (residència de Tomàs Forteza).

Enllaços web: Ajuntament – Institut – Col·legi Ramon Llull – Escola Melcior Rosselló – Factoria de So

Santa Margalida (Mallorca Pla)

24 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 86,51 km2, 113 m alt, 11.672 hab (2015)

Situat al nord de l’illa, al sector nord-est des Pla, al litoral de la badia d’Alcúdia, al sud de l’albufera del mateix nom.

L’agricultura és l’activitat econòmica bàsica (es conrea gran part del territori municipal). Predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits dels conreus arborescents (garrofers i ametllers). Ramaderia (bestiar boví i oví). Aviram. Pedreres de marès. Escassa activitat industrial: indústria alimentària (licors i conserves vegetals), de materials de la construcció i derivada de la fusta. També hi té una certa importància el turisme, amb nombrosos establiments hotelers i allotjaments, especialment a Can Picafort, al centre de la badia d’Alcúdia, i Son Serra de Marina. Forma part de l’àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en ascens.

La vila és situada en un encreuament de camins entre es Raiguer i les serres de Llevant i sorgí al voltant de la parròquia de Santa Margalida, que conserva un notable retaule gòtic de la fi del segle XIII.

A Can Picafort, necròpoli talaiòtica de son Real.

Fou el centre de la cavalleria i baronia de Santa Margalida i d’Hero.

Enllaç web: Ajuntament

Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat)

3 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 66,55 km2, 123 m alt, 810 hab (2015)

(o de Pulpis) Situat als vessants de les talaies de la vall de la rambla d’Alcalà, accidentat a est per la serra d’Irta. La meitat del terme és territori improductiu, al sector muntanyòs, és ocupat per bosc i matollar.

Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els de garrofers i d’oliveres, seguits de fruiters de secà i els cereals. Bestiar de llana, avicultura. Indústria (proximitat de Benicarló i Peníscola). Pedreres. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble és a la dreta de la rambla d’Alcalà, al peu del turó on hi ha les restes de l’antic castell de Polpís. L’església parroquial és de la segona meitat del segle XIX.

El terme comprèn també el barri de l’Estació.

Enllaç web: Ajuntament

Burbe, portilló de *

Deixa un comentari

(Bossòst, Vall d’Aran)

Nom amb què també es conegut el port d’Et Portillon.

Buràs

2 Respostes

(Montanui, Ribagorça)

Santuari (la Mare de Déu de Buràs), prop de Casterner de Noals.

Bunyolí

1 Resposta

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Possessió, al terme d’Establiments, a l’oest d’aquest nucli.

La baronia de Bunyolí era una antiga jurisdicció concedida el 1232 a Ramon Saclusa; una part del seu terme, parcel·lada, donà origen a la caseria i després vila d’Establiments.

Bunyol -Matarranya-

1 Resposta

(la Ginebrosa, Matarranya)

Despoblat.

Bullosa, pantà de la

6 Respostes

(Capcir)

Embassament, al massís del Carlit, aprofita la conca de l’antic estany de la Bullosa i desguassa cap a la Tet.

Fou construït per a l’agricultura de regadiu, i fou ampliat en 1925-35; representa la primera etapa del desenvolupament hidroelèctric d’aquest sector pirinenc. La capacitat del pantà és de 13 hm3.

A la vora de la resclosa, on arriba una carretera des de Montlluís, hi ha un refugi obert al públic.

També se’l coneix per pantà o estany de les Bulloses.