Serra, que correspon a la serralada Pre-bètica valenciana que es prolonga fins al cap de la Nau, i és una de les més altes de l’Alacantí (1.239 m alt). Constituïda per materials calcaris, presenta una morfologia càrstica en alguns sectors.
Predomina el bosc de pins i alzines carrasques, i en els llocs més secs, la garriga.
El coll de la Carrasqueta comunica les dues comarques.
Llogaret, al nord del poble.
Serra (994 m alt) de la regió muntanyosa del terme, a l’est del coll de Rates. És coberta, en part, de pinedes.
La seva forma arquejada correspon a l’estructura pre-bètica, amb encavalcaments cap al nord i falles verticals al sud.
Separa la vall de Pop (Marina Alta) de la de Tàrbena (Marina Baixa), capçalera del riu d’Algar.
(Alcoi / Ibi, Alcoià)
Espai natural protegit de la comarca, declarat parc natural el 1987. S’estén entre els dos termes municipals.
Comprèn la serra del Menejador, a la qual dóna nom aquest cim de 1.352 m alt que pertany al sistema bètic, amb roques calcàries de l’era terciària.
Entre la vegetació cal destacar els pinars baixos i els boscs de carrasques, aurons i freixes, com també espècies endèmiques com ara la pebrella. Entre la fauna, cal esmentar el pit-roig, la mostela, el teixó i el gat salvatge. En destaquen els típics masos, construccions lligades a l’antiga explotació agropecuària de la zona.
El comerç de la neu també hi fou important a partir del segle XVIII, i originà l’actual indústria dels torrons a Xixona.
Serra de la regió muntanyosa del municipi (1.352 m alt), divisòria d’aigües entre els rius d’Alcoi i de Montnegre.
El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop. A l’est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats (la Serrella) que limiten la foia d’Alcoi.
El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla (vall d’Ibi). El barranc dels Molins la separa, a l’oest, de la serra de Biscoi.
Llogaret gairebé despoblat, a 1 km de la vila.
Hi ha una antiga torre fortificada.
Llogaret, al sud-oest de la vila.
Caseriu i nucli residencial d’estiueig (uns 300 xalets).
(Camp de Túria / Horta)
Curs d’aigua del sector central del país, estès entre l’alineació de crestes del coll de l’Àliga (878 m), dins el terme de Gàtova, i la mar, on desemboca dins el d’Alboraia.
El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer; passà pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia.
Despoblat, a la bora del barranc de Carraixet.
El 1370 esdevingué lloc de contribució de València, i el 1400 hom hi establí els cementiris dels penjats i dels pobres, a càrrec de la confraria de la Mare de Déu dels Sants Innocents, que el 1447 construí l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, que es conserva molt modificada.
