(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)
Gran plataforma, entre el massís del Caroig, al sud, del qual forma part, i el riu Xúquer, al nord.
Té una altitud de 800 a 900 m. Hi abunda la cabra salvatge.
Colònia industrial tèxtil, a l’esquerra del Cardener.
Llogaret, al sector meridional del terme.
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
(o Cortals) Despoblat i església, entre Travesseres i Martinet.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Caseria (1.230 m alt), a l’esquerra del torrent de Pi, aigua amunt de Pi.
(o el Cortal) Raval. L’església és dedicada a la Mare de Déu de Lurda.
Llogaret, sota el coll de la Llosa.
Vall de la parròquia, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, que davalla de l’alt del Griu (2.850 m alt), de la cresta de Pessons i dels tossals de la Llosada i de l’Ovella.
El coll dels Cortals (2.441 m alt) o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l’alta vall de la Valira. A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l’emissari dels quals és el riu dels Cortals, que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d’Ensagens i dels Agols.
És un centre de pasturatges important; a 1.850 m, vora el riu, hi ha el nucli dels Cortals d’Encamp, prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d’Ensagens, s’alça (1.804 m alt) l’antiga església pre-romànica de Sant Jaume dels Cortals. Una carretera de muntanya l’uneix a Encamp.
Depressió del massís del Canigó, a la línia de crestes que, des de la pica del Canigó, separa les valls de Llec i de Taurinyà.
Prop seu, a 2.150 m alt, al pla dels Estanyols (terme de Taurinyà), hi ha el refugi dels Cortalets (o del Canigó), refet el 1948, propietat del Club Alpin Français. Una carretera de muntanya l’uneix a Fillols.
(el Pont de Suert / la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Cim (2.546 m alt) de la comarca, a la serralada que separa les valls de Boí i de Viu.
