(Vistabella del Maestrat, Alcalatén)
Vall, a l’est del terme, al límit amb el de Benafigos. És drenada pel barranc del Forcall, que davalla del cim de la Nevera (1.195 m alt) i s’uneix al riu de Montlleó, per la dreta.
És, en part, coberta per l’important bosc d’Usera.
Poble (1.250 m alt), a la vall de Benasc, a la dreta del torrent d’Urmella, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix als vessants meridional i occidental de la tuca d’Urmella (2.535 m alt, contrafort meridional del pic Gallinero), que s’uneix al seu col·lector prop de Castilló de Sos.
De la seva parròquia (Sant Just), que era de la jurisdicció de l’abat de Sant Victorià, depenien els llogarets de Renanué i de Rins. Formà un municipi (del qual depenia la quadra de les Fades), agregat al segle XIX al d’Arassant. En aquest indret hi havia hagut l’antic monestir d’Orema.
(o Hurchillo, cat: Orxell) Poble, al sud de la ciutat, al límit entre l’horta i la zona muntanyosa.
El 1914 hi fou creada la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat.
Caseria, al peu del puntal de La Unde, al nord-oest del terme.
Antic castell (533 m alt), aturonat en un contrafort nord de la serra de l’Albera, entre les valls de Sureda i de la Vall de Montbram, pas d’antics camins vers l’Empordà.
El castell sembla d’origen romà i és esmentat, juntament amb el de les Cluses, el 673, durant la revolta del duc Pau contra Wamba, que fou pres pel rei. El 1100 és esmentada la capella del castell (Santa Maria d’Oltrera); al segle XIII n’era capellà major l’ardiaca del Vallespir i hom li assignà els drets senyorials del lloc de la Pava. A la baixa edat mitjana, el castell formà part de la senyoria de Sureda.
Fou destruït, juntament amb la capella, el 1675 per les tropes franceses. El 1681 fou construït, a l’oest de les restes del castell, al vessant espadat del turó, un nou santuari de la Mare de Déu del Castell, amb un hostal; el portal romànic, esculpit, de l’antiga capella (dita des d’aleshores la Mare de Déu Vella) hi fou traslladat.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Embassament de la capçalera del riu de la Sénia, situat a la Tinença de Benifassà. Fou començat el 1945, inaugurat el 1959 i ampliat a la dècada de 1970.
Regularitza el cabal del riu i permet d’ampliar els regadius, encara que, per l’escassa capacitat (8,7 milions de m3), no aconseguia de mantenir les aigües altes a l’estiu, raó per la qual ha estat ampliat a 12 milions de m3.
Cap de la costa de la Marenda, que tanca pel sud el golf de Paulilles.
Llogaret, al sud-oest de la vila.
Llogaret, a l’est de la vila. Era una possessió dels comtes de Montenegro.
(o riu Verd) Curs d’aigua de la comarca, afluent esquerrà del Xúquer, que neix a la serra del Palmerar, dins els termes de Tous i de Sumacàrcer.
Constitueix el límit entre els termes d’Alberic i Massalavés i, després de travessar el d’Alzira, s’uneix al seu col·lector aigua amunt d’aquesta ciutat.
Dades dels Països Catalans 