Vall de la comarca, solcada pel riu Guadalest, afluent de l’Algar, delimitada pels vessants meridionals de la Serrella i de la serra de la Xortà i els septentrionals de la d’Aitana.
Ocupa una extensió d’uns 121 km2. una part dels quals s’han aprofitat per a la construcció del pantà de Guadalest.
Fou el centre de la baronia i marquesat de Guadalest.
Riu, que, procedent de les serres de la Serrella i Aitana, segueix en direcció nord-oest – sud-est i forma, a la conca alta, la vall de Guadalest, on fou construït l’embassament de Guadalest, i, a la baixa, la vall de Callosa (entre les serres de la Xortà i de Bèrnia, al nord, i el Puigcampana, al sud), on s’uneix amb l’Algar.
S’aprofita per a regatges (conreus d’horta), i rega, juntament amb l’Algar, tot el curs baix fins a la desembocadura al Mediterrani, la qual té lloc al centre de la badia d’Altea.
Embassament del riu Guadalest, situat a la vall homònima.
Té una capacitat de 15 milions de m3. S’utilitza per a regatges.
(País Valencià)
Nom castellà que rep el riu Túria en el seu curs més alt.
Veure> Urús (poble i municipi).
Veure> Sant Crist de la Grua (raval).
Alineació muntanyosa que assenyala el començament de les alineacions pre-bètiques, i que separa les dues comarques.
Hi abunden les formes càrstiques, i està constituïda per calcàries cretàcies plegades en direcció sud-oest – nord-est, seguint paral·lelament la vall del riu Cànyoles, amb falles longitudinals i transversals; el riu d’Albaida n’aprofita una d’aquestes últimes per travessar-la (estret de les Aigües de Bellús).
S’estén en direcció oest-est, en forma arquejada, i ateny la seva màxima altitud als 893 m (Figueroles).
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Veure> Columbret Gran (illa d’origen volcànic).
Illot (43 m alt) de la costa meridional, que tanca per llevant el port d’Eivissa.
Unida a través d’uns dics amb es Botafoc i amb l’illa Plana.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cim (838 m alt) de la serra de Tramuntana, damunt la costa, entre les valls d’Ariant i de Ternelles.
