Veure> les Cases de Roig (caseriu).
Nucli antic del poble de Rià.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Cap elevat i escarpat, que avança des del puig des Castellar (181 m alt), al sud de cala Llonga.
Caseria, al sud de la ciutat, vora la punta de la Llevatera.
(Mallorca)
Serra de l’illa, que s’estén en direcció nord-est – sud-oest, vorejant la costa sud-oriental (sa Marina), paral·lelament a la serralada de Ponent o de Tramuntana.
Es descompon en petites serres; a la de Ferrutx es dreça bruscament el cap del mateix nom, on assoleix les altituds màximes (562 m al puig de Son Morei), i enllaçà després amb les d’Artà i Felanitx, entre les quals hi ha valls (Manacor, Felanitx), envoltades per muntanyes de 300-400 m, i on hi ha els camps de conreu i els nuclis de població.
Reapareix al sud-oest, al puig de Randa (vora Llucmajor), però la formació geològica es perllonga al sud, fins a l’illa de Cabrera, unida per la plataforma submarina i amb la mateixa orientació.
Està constituïda per calcàries mesozoiques, intensament carstificades, que donen lloc a fenòmens com és ara les coves d’Artà.
Caseria i església, al sud-oest de la vila, a la capçalera del barranc de Conquet.
Grup de bordes de la vall de Llauset, de l’antic terme de Bono, a la vall de Barravés, situat al camí d’Aneto a Bosia, a l’esquerra del barranc de Malmarrui.
Partida i masia (mas del Lleó), al sud-est del poble.
