Arxiu de la categoria: Geografia

Lliterà, riera de * -Conflent-

(Taurinyà, Conflent)

Altre nom de la riera de Taurinyà.

Lliterà -Ribagorça-

(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)

Poble, situat al vessant septentrional del Montsec d’Estall, a la capçalera del barranc de les Ortogues, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.

L’església parroquial (el Roser) depengué de la de Viacamp fins al 1804.

Formava municipi a mitjan segle XIX.

Llitera -Baix Cinca-

(Fraga, Baix Cinca)

Caseria i partida de regadiu (pla de Llitera), situada a l’extrem sud-oriental del terme, al sector regat pel canal d’Aragó i Catalunya, als altiplans de l’esquerra del Cinca.

Llisat, torrent de

(Saünc, Ribagorça)

Afluent dretà de l’Éssera. Neix al vessant meridional dels pics de Bagüenyola.

La seva capçalera (vall de Barbarisa) és centrada per l’estany de Barbarisa.

El conjunt de la conca és anomenat vall de Saünc.

Llirt

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Llogaret, situat a l’est de l’antic terme d’Anserall.

És esmentat ja el 839.

Lliriet

(Benidorm, Marina Baixa)

Caseria i antiga alqueria islàmica, situada al sector muntanyós del nord del terme.

Llíria, camp de

(Camp de Túria)

Gran pla que cobreix la major part del municipi de Llíria i tot el de Benissanó, nucli del Camp de Túria.

Llíria, assegador de

(Camp de Túria)

(o de la Creu de Llíria) Carrerada que travessa la comarca pel centre i que prové del Sistema Ibèric.

La utilitzen encara els ramats transhumants de les comarques veïnes de Sogorb–Requena. Arriba fins a les marjals del Puig de Santa Maria, Puçol, etc (Horta).

Lliri -Ribagorça-

(Castilló de Sos, Ribagorça)

Poble, als vessants occidentals del pic Gallinero (2.728 m alt), a la capçalera del barranc de Lliri, afluent per l’esquerra de l’Éssera.

L’església parroquial és dedicada a sant Martí. Formava municipi a mitjan segle XIX.

Llipodera, riu de la

(Castell de Vernet, Conflent)

Curs d’aigua del massís del Canigó, afluent esquerrà del riu de Cadí.

Neix a la línia de crestes formada pel pic de Sethomes, el coll de Bocacerç, el pla Guillem i la creu de la Llipodera (2.040 m alt).

Forma la vall de la Llipodera.