Veure> el Miracle (santuari).
Albufera del nord de l’illa, que per la boca de l’estany des Peix comunica amb la mar.
La caseria i les salines de sa Savina el separen de l’estany Pudent.
Contrafort (2.647 m alt) septentrional del Campcardós.
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Cortals, al vessant septentrional del pla de Claror, a la dreta de la riera de la Peguera, al peu del bosc de la Peguera.
Bosc, al vessant meridional de la muntanya d’Uixera.
Antiga possessió i actual centre turístic, prop del límit amb el d’Andratx, al voltant de les platges de Peguera, que s’estenen al nord de la cala de Santa Ponça. El 1975 tenia unes 9.000 places turístiques.
L’església parroquial (1966), dedicada al Sant Crist (imatge mutilada trobada a la platja de Torà el 1937), s’independitzà de la des Capdellà el 1967.
En aquest indret Jaume I el Conqueridor establí el seu campament abans de la batalla de Santa Ponça (1229) i també hi desembarcà Pere III el Cerimoniós el 1343.
Subcomarca, que ocupa les conques dels rius de Gallinera, Girona i de l’alt riu de Gorgos, que discorren entre les serres de la Safor, Segàrria, Laguar i Bèrnia. Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina.
El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya. A la part nord-oest s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcel·lacions residencials.
Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls. La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al nord i la d’Alcalà al sud, i constituïa una senyoria d’al-Azraq, que el 1262 passà a Arnau de Valeriola.
La vall de Pop, entre la serra de Laguar -amb el castell de Pop al Cavall Verd- i el Carrascal, comprenia les baronies de Murla i Parcent, amb Benigembla i el despoblat de Vernissa.
La vall d’Ebo, sobre el riu d’Alcalà, amb dos castells islàmics, fou patrimoni del rei des del segle XIII, i el 1325 la cedí als comtes de Cardona, com la vall de Gallinera.
La vall de Gallinera corre entre la Safor, al nord, i Penya Foradada i Segàrria al sud, amb el riu de Gallinera i la carretera de Cocentaina a Dénia.
La vall de Laguar (o d’Alanar), de l’alt Girona, al nord de la serra homònima i al sud dels Recingles, fou un bastió islàmic i morisc que resistí fins a la darrera batalla del 21 de novembre de 1609, quan restà acorralat Ahmad al-Mallinī Beni Campell.
La vall de Pego estricta, de Mostalla a Segàrria, vigilada de ponent pel castell de Gallinera, al segle XIII englobava la senyoria de l’Atzúvia i la baronia de Pego, que passaren als Cardona al segle següent.
Forna, que constituí al segle XIII una baronia, és ara un lloc agregat a l’Atzúvia. La Rectoria, rodalia més afí al Marquesat històric, és inclosa sovint dins les valls de Pego per algun autor.
Santuari (la Mare de Déu de Pedrui), situat a la riba esquerra de l’Isàvena. La primera referència data del 972.
Anualment s’hi celebra un aplec pel mes de maig.
Coma (2.946 m alt), al vessant meridional del port de Baiau (límit amb el Pallars Sobirà).
A la capçalera hi ha els petits estanys de coma Pedrosa, l’emissari dels quals, la riera de coma Pedrosa, aflueix a la ribera d’Arinsal per la dreta a Aigüesjuntes.
(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)
Veure> serra de Campcardós (serra dels Pirineus axials).
Dades dels Països Catalans 