Raval, a l’oest del poble.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Vénda, dins la parròquia de Santa Agnès de Corona.
Contrada fisiogràfica, la més extensa i que ocupa el centre i l’est de l’illa, entre es Raiguer i les serres de Llevant i Migjorn, al sud de la badia d’Alcúdia i al nord-est de la de Palma.
Els materials miocènics i eocènics estan coberts essencialment d’una màquia de garric i olivella, substituïda per conreus de cereals i ametllers, tret de les hortes de sa Pobla i de Palma de Mallorca.
El mercat tradicional, Sineu, al centre des Pla, ha estat desbancat pel de Manacor vora les serres de Llevant, i pels de Palma de Mallorca i Inca, ja dins es Reiguer.
el Pla * (Àger, Noguera) Veure> Santa Maria del Pla (antiga església).
el Pla (Benavarri, Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu del Pla) de l’antic municipi de Purroi.
el Pla * (Castellfollit del Boix, Bages) Veure> Santa Maria del Pla (caseria i capella).
el Pla (Torrent, Baix Empordà) Caseria, al nord-est del poble.
el Pla * (Torrent de l’Horta, Horta) Veure> Sant Vicent del Pla (parròquia del Mas del Jutge).
Contrafort (253 m alt) oriental de la serra d’Irta, prop de la costa (punta dels Pitxells), al sud de la ciutat.
(Illes Balears)
Denominació que els grecs i els romans donaren al conjunt de les illes d’Eivissa (la Pitiüsa Major) i de Formentera (la Pitiüsa Menor), amb una munió d’illes petites. Respon a una diferenciació històrica, geogràfica i cultural respecte a Mallorca i a Menorca.
Aquesta designació continua emprant-se en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui.
Veïnat.
Despoblat, a l’est del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Aturonades, hi ha les esglésies de Santa Anna i de Sant Salvador de Montpedró, que depenen de la parròquia d’Andaní. Pertanyia al marquès d’Alfarràs.
Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l’esquerra, del canal d’Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana (dit també de Lleida).
Cim (2.842 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall gascona de Lis, entre el port Vielh i el coll Pintrat, que domina l’hospital de Benasc, a l’alta vall de l’Éssera.
Veure> l’Arsenal (illa del port).
Dades dels Països Catalans 