Arxiu de la categoria: Geografia

Pobla de Rocamora, la

(Daia Nova, Baix Segura)

(cast: La Puebla de Rocamora)  Poble, situat a l’esquerra del riu Segura. Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova.

L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del segle XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns.

Pertangué als marquesos de Rafal. Fins l’any 1974 formava un municipi independent.

Pobla de Pontós, la

(Pontós, Alt Empordà)

Caseria.

Pobla de Ferran, la

(Passanant i Belltall, Conca de Barberà)

Llogaret, al sud del poble de Passanant.

Poatx

(Peníscola, Baix Maestrat)

Quart, al nord del terme, a la vall de la rambla d’Alcalà.

Poal, el -Bages-

(Manresa, Bages)

Partida i caseria, al nord de la ciutat, al límit amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages.

Platja Llisa, la

(Santa Pola, Baix Vinalopó)

Nucli turístic, a ponent de la vila.

Platja d’Orpesa, la

(Orpesa, Plana Alta)

Barri marítim de la població.

Platja d’Oliva, la

(Oliva, Safor)

Barri marítim, a 2 km al nord-est de la ciutat.

Platja de Santa Maria, la

(Santa Maria la Mar, Rosselló)

Nucli de pescadors i d’estiueig comarcal, situat a l’esquerra d’una antiga desembocadura de la Tet, al límit amb el terme de Canet de Rosselló.

No ha sofert les profundes transformacions dels nuclis veïns del Barcarès i de la Platja de Canet degudes a la intensificació del turisme.

Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi l’estàtua de sant Galderic conservada al monestir de Cuixà (Conflent) per tal de demanar la pluja. Els gitanos han perpetuat aquesta tradició immergint a la mar una estàtua de la Mare de Déu en el curs d’una processó que recorda la de les Santes Maries de la Mar, a Provença.

Platja de Sant Joan, la

(Alacant, Alacantí)

Important nucli turístic, situat a la costa, entre el cap de l’Horta i l’estació del Palmerar, al límit amb el terme de Campello, que agrupa hotels, apartaments, xalets, restaurants i barraques.