Arxiu de la categoria: Geografia

Polpís

(Santa Magdalena de Polpís, Baix Maestrat)

Despoblat i antic castell de Polpís (336 m alt), situat al vessant nord-occidental de la serra d’Irta, dominant la vall de la ramble d’Alcalà (o barranc de Polpís).

Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya als templers, que l’havien conquerit; recuperat per les forces islàmiques, fou conquerit a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers; el 1280 retornà a mans dels templers. El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa.

Polop -Alcoià-

(Alcoi, Alcoià)

Caseria, a l’oest de la ciutat, estesa per la vall del barranc de Polop (afluent, per la dreta, del barranc del Barxell) i dividida en dos nuclis: Polop de Dalt, amb l’església de Sant Isidre, que depèn de la parròquia de Sant Maur d’Alcoi, i Polop de Baix.

Pòllina, cap de -l’Alguer-

(l’Alguer, Sardenya)

Cap de la costa occidental de Sardenya, límit meridional del municipi.

Pollença, badia de

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer / Pollença, Mallorca Tramuntana)

Entrant del litoral, entre els dos municipis, oberta a l’angle nord-est de l’illa, i formada per la costa meridional de la península de Formentor (el cap de Formentor és a l’extrem nord de la badia) i, al sud, pel braç que la separa de la badia d’Alcúdia, l’extrem del qual és el cap des Pinar.

Pollastres, alqueries dels *

(Xirivella, Horta)

Veure> les Alqueries dels Pollastres  (veïnat).

Pollarosa, la

(Salomó, Tarragonès)

Masia i antic terme.

Poll, mas del *

(Llíria, Camp de Túria)

Veure> el Mas del Poll  (caseria).

Polig -Rosselló-

(Cameles, Rosselló)

Llogaret, al nord del cap del municipi, a l’extrem nord-est dels Aspres.

Polida, cova de na

(es Mercadal, Menorca)

Cova natural marina, situada a la costa septentrional, a sa Mola de Fornells.

Hi ha formacions estalactítiques.

Pociello

(la Vall de Lierp, Ribagorça)

Despoblat.