(País Valencià)
Part de les serralades Bètiques, que s’estén des de Martos (Jaén) fins al cap de la Nau (Marina Alta). Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat.
Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern (formacions al nord d’Alcoi–Bèrnia; costa de la Safor i del Marquesat) i intern (faixa fins a Monòver–Alacant; litoral de la Marina).
Poble (1.309 m alt), situat en un costat que domina la confluència de la ribera de Balaguer i la Tet, a la sortida de la vall de Balaguer.
L’església parroquial romànica és dedicada a Santa Maria (o a la Trinitat). Esmentat ja el 957.
Llogaret (1.326 m alt), situat a la dreta del torrent del Forn, en un coster que domina la riba esquerra de la Valira d’Encamp, a mig camí de Meritxell a Canillo, centrat per l’església.
(Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)
Petita vall, entre les dues parròquies, que neix sota el calm Ramonet i aflueix a la Valira, per l’esquerra.
És drenada pel riu de Pratprimer.
Zona d’aiguamolls, situada a la costa, entre Torrenostra i el límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, on es continua amb l’albufera d’Albalat dels Ànecs.
Antic llogaret i església (Sant Pere), prop de Soldeu, a la dreta de la confluència de la vall d’Incles amb la Valira.
Despoblat.
Veure> Sant Llorenç de Prada (església).
Llogaret, al nord del terme. És l’únic nucli de població de llengua catalana de la comarca.
Caseria, 1 km a l’oest de la rambla de la Viuda.
Dades dels Països Catalans 