(Planes de la Baronia, Comtat)
Veure> barranc de Planes (curs d’aigua).
(Planes de la Baronia, Comtat)
Veure> barranc de Planes (curs d’aigua).
Antic lloc de moriscs (70 focs el 1609) de la fillola d’Alberic, que des del 1855 forma un enclavament (1,76 km2) del municipi de Benimodo entre els de Massalavés, Guadassuar, Alberic i Alzira.
Formà part del terme d’Alzira, del qual fou segregat el 1535 en ésser erigit en rectoria de moriscs (Santa Maria). Al segle XIX encara era comptat com a despoblat, però el 1960 tenia 68 h dispersos.
(Barxeta / el Genovés, Costera / Benigànim, Vall d’Albaida)
Sector de la serra Grossa, entre els tres municipis, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa les dues comarques.
Culmina a 486 m alt.
(Canal de Navarrés / Foia de Bunyol / Plana d’Utiel / Vall de Cofrents)
Regió ponentina del País Valencià (4.462,42 km2), de parla castellana, que comprèn les quatre comarques. Inclou la conca mitjana del Xúquer i una part de la del barranc de Xiva.
Històricament estigué dividida entre el regne de València (governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer) i el de Castella (Plana d’Utiel). Però la divisió provincial de 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials que foren refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva. Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València.
Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins la mateixa Plana, per Xàtiva a la Canal de Navarrés i per València a la Foia de Bunyol.
(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida / Beneixama – el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)
Altiplà (989 m alt) entre els tres municipis, a la zona limítrofa de la Vall d’Albaida i la vall de Biar.
Pic (2.295 m alt), al límit de les dues parròquies, que forma la paret oriental del forat de la Bor, congost obert per la Valira.
Refugi excursionista (2.140 m alt), situat al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a la dreta del torrent de Paderna o barranc de la Renclusa. Prop seu el curs d’aigua és fa subterrani (forta de la Renclusa).
És propietat del Centre Excursionista de Catalunya que el féu construir impulsat per Juli Soler i Santaló i Josep Sayó, fou inaugurat el 1916. Prop seu fou construïda la capella de la Mare de Déu de les Neus.
Poble (1.360 m alt), al vessant benasquès del coll de Fades.
Vall que aflueix, per la dreta, a l’Éssera, aigua avall de l’hospital de Benasc, oberta entre la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al nord, i les muntanyes d’Aigües Passes (pic de Remunyé, 2.874 m alt).
A mitja vall hi ha l’estany de Remunyé, a 2.700 m alt.
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Balma amb pintures rupestres de l’estil dit llevantí o dels pintors de les serres, que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla.