Poble de l’illa, a l’est del nucli principal, Sant Francesc, sorgit al voltant de l’església parroquial, una de les tres erigides el 1786.
Sant Ferran de Formentera
4 Respostes
Arxiu de la categoria: Geografia
Sant Ferran, castell de -Alacant-
Fortalesa (1809-12). Bastida al nord-oest de la ciutat, al Tossal (88 m alt), amb motiu de la Guerra del Francès, per a la protecció del Baver. La decisió fou de la junta de guerra d’Alacant i l’obra fou dirigida per l’enginyer Pablo Ordovas.
No tingué mai importància militar i el 1912 fou adquirit per l’ajuntament, que ha urbanitzat els voltants com a parc. Al peu, al vessant del nord, hi ha l’hipòdrom.
Sant Feliu de Xàtiva
Església, situada fora del recinte urbà, aixecada sobre l’emplaçament de l’antiga basílica visigòtica del bisbat de Xàtiva (o Saetabis). Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi (653-675) consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat.
L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta (1249) i s’hi treballava encara el 1262. És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants. És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes.
Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del segle XV, de J. Montoliu, el retaule major, de la fi del segle XV, del mestre de Perea, el de la Magdalena, de Joan Reixac, i altres de notable valor, que la converteixen en un petit museu.
Fou declarada monument nacional el 1930. En diferents campanyes de neteja i excavacions han aparegut la planta de la primitiva basílica i restes de decoració mural.
Sant Feliu de Veri
(o Sant Feliu de la Múria) Poble (1.415 m alt), al sud del terme, al nord del massís del Turbó, a la vall del riu de Gavàs, dita vall de Sant Feliu (que compren, a més, els pobles de la Múria, Bielgues, Dos, Veri, Sant Martí d’Estet i Gavàs), que aflueix, per l’esquerra, a l’Éssera, al congost del Ru.
Sant Felip Neri -Baix Vinalopó-
(o el Llogaret) Poble, situat al sud del terme, al límit amb el terme de Catral, a la zona del Saladar bonificada a la fi del segle XVIII pel cardenal Luis Belluga, fundador del poble i dels altres que formaren les Pies Fundacions. L’església fou acabada el 1703.
La població conserva la llengua castellana dels primer colonitzadors.
Sant Esteve del Pedreguet
Sant Esteve del Mall
Poble (1.051 m alt), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu. Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve, contrafort meridional de la serra del Cis.
De la seva església parroquial (Sant Esteve), consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall. El lloc és esmentat ja al segle X; s’hi fortificà el comte Ramon II de Ribagorça per a la conquesta de Roda de Ribagorça.
Sant Esteve de Pomers
Santuari, a l’est del poble, en un contrafort del vessant septentrional del massís del Canigó, proper a les ruïnes de l’antic castell de Sant Esteve de Pomers (o de Villerac).
El lloc de Pomers és esmentat ja el 854 i el castell el 865.
Sant Esteve d’Agusà
(Sant Esteve del Monestir, Rosselló)
(o Sant Esteve de la Tet) Antic monestir benedictí, origen del poble i municipi. Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald. El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes. Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem.
Inicialment era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al segle XI. Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat. Des del segle XIV estigué a mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica. Des del segle XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida monàstica, sinó només prior titular.
En resta l’església romànica de tres naus, que revela moltes etapes de construcció a partir del principi del segle XII. L’absis central té una decoració composta per arcs que reposen alternativament sobre pilastres i sobre impostes.
Sant Esteve, mas de -Alta Cerdanya-
Masia i antiga església (1.604 m alt), al sud del poble.
Dades dels Països Catalans 