Cala de la costa oriental de l’illa, al sud de l’entrada del port de Maó.
La seva bocana és dominada, al nord, pels forts de Sant Felip i de Sant Carles i, al sud, pel de Marlborough.
Cala de la costa oriental de l’illa, al sud de l’entrada del port de Maó.
La seva bocana és dominada, al nord, pels forts de Sant Felip i de Sant Carles i, al sud, pel de Marlborough.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
(ort trad: Sant Tem) Nucli pescador i turístic, a la costa, davant l’illa de sa Dragonera, a l’indret de l’antic lloc de la Palomera. A l’antic nucli pescador s’afegiren des del començament del segle XX cases d’estiueig, fins que, passada la meitat del segle, ha esdevingut un nucli de turisme.
L’església i hospital de Sant Elm foren fundats pel rei Jaume II de Mallorca el 1279. Esdevingué església parroquial. L’hospital desaparegué al començament del segle XVI i la vida parroquial s’extingí a causa de les incursions dels pirates.
El 1531 fou construïda la torre de Sant Elm per a la defensa d’Andratx. El 1886 fou adquirit per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria.
(pop: Sant Domingo) Santuari, a l’est del poble, a l’esquerra del riu Cérvol. Conserva un retaule del segle XV.
A l’altre cantó del riu s’estén el bosc de Sant Domènec.
Nom popular del santuari de Sant Salvador de Montsec.
Santuari (1.104 m alt), dins l’antic terme de Saranyana, al cim de la serra de Saranyana, prop del límit amb el terme de Forcall.
Santuari (1.111 m alt), aturonat al sud de la vila, al límit amb el terme de Culla.
Tossal (91 m alt) que domina pel nord-oest la ciutat, contrafort meridional de la serra de Mariola, coronada pel santuari de Sant Cristòfol.
(Alcoià / Alt Vinalopó)
Alineació muntanyosa (758 m alt), que, juntament amb la serra de la Vila (779 m alt), s’estén entre la ciutat de Villena i la vall de Biar, paral·lela al curs més alt del Vinalopó.
(Montesquiu d’Albera / Vilallonga dels Monts, Rosselló)
Antiga església de la comarca, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l’antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l’Albera, que separa la vall del Rom (terme de l’Albera) del baix Vallespir (termes de Montesquiu d’Albera i de Vilallonga dels Monts).
Hi neix el torrent de Sant Cristau, que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta.
En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau (antigament castell d’Albera), d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu (dits també Santcristau), que construiren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d’Albera.
Ermita, a l’oest de la vila, al límit amb el terme d’Inca, dedicada al Sant Crist de la Salut i del Remei. Fou beneïda el 1896 i refeta el 1955; entre el 1897 i el 1900 hi residiren uns ermitans procedents de la cel·la de Ternelles.
S’hi venera també una imatge de la Mare de Déu dels Àngels procedent del convent de Jesús, extramurs de Palma de Mallorca.