Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Orquestra Pau Casals

(Barcelona, 13 octubre 1920 – 1938)

Agrupació simfònica fundada per Pau Casals, que la dirigí habitualment. Feia els seus concerts al Palau de la Música Catalana.

Hi col·laboraren gran músics de fama internacional i estrenà obres d’autors com Felip Pedrell, Jaume Pahissa, Juli Garreta i Eduard Toldrà.

Fou una de les millors orquestres del moment i donà a conèixer moltes obres clàssiques. Havia de fer la inauguració de l’Olimpíada Popular del 1936, que al final fou suspesa pel començament de la guerra civil.

Orquestra Municipal de Barcelona

(Barcelona, 1944 – 1967)

Institució musical, fundada per l’ajuntament de Barcelona i organitzada per Eduard Toldrà, que en fou director (1944-62), amb molts dels elements de la Banda Municipal de Barcelona.

Celebrà regularment concerts nocturns d’abonament i concerts populars els diumenges al matí al Palau de la Música Catalana. Sovint hi cooperaren solistes i directors internacionals de renom.

A partir del 1962 en fou nomenat director interí Rafael Ferrer, fins a l’any en que l’orquestra fou dissolta i creada en el seu lloc l’Orquestra Ciutat de Barcelona.

Orquestra de Cambra del Teatre Lliure

(Barcelona, 7 novembre 1985 – 2003)

Orquestra. Fundada per Josep Pons, Jaume Cortadellas i Lluís Vidal, a iniciativa de Fabià Puigserver i amb seu al Teatre Lliure.

Concebuda com a orquestra estable i consagrada a la música del segle XX, a més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d’autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals.

El 1991 aparegué el seu primer enregistrament, amb música de Manuel de Falla. La seva activitat discogràfica s’amplià amb monogràfics dedicats a diversos autors. Hi col·laboraren, a més, solistes de gran renom, i féu diverses actuacions a França i Anglaterra.

Poc després d’iniciar-se la nova etapa del Teatre Lliure cessà la seva activitat al final de la temporada 2002-03. Rebé el premi Nacional de música a l’intèrpret de música contemporània (1990) i el premi Ciutat de Barcelona del 1992 per la seva tasca de difusió musical.

Orquestra Ciutat de Barcelona

(Barcelona, 1967 – 1994)

(OCB) Institució musical. Fundada sota els auspicis de l’ajuntament i d’un patronat, substituí la desapareguda Orquestra Municipal de Barcelona.

Actuà especialment al Palau de la Música Catalana, amb la col·laboració de solistes i directors de categoria internacional. El primer director titular fou Antoni Ros Marbà (1967-68 i 1979-86), substituït després per Franz Paul Decker (1986-91), i aquest per Lluís Antoni García Navarro (1991-93).

Dirigida després per Lawrence Foster i Edmon Colomer, la temporada 1994-95 canvia el nom pel de Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

Organyà, les Homilies d’ *

(Organyà, Alt Urgell)

Veure> les Homilies d’Organyà (recull de sis sermons del segle XII).

Organització per a la Cartografia de les Plantes Vasculars dels Països Catalans

(Països Catalans, gener 1982 – )

(ORCA) Organització constituïda dins la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu d’estudiar les àrees de distribució de les espècies vegetals vasculars als Països Catalans i de fer-ne la representació cartogràfica.

D’aleshores ençà han estat publicats els mapes de distribució, segons la xarxa UTM de 10 km de costat, de més de 1.500 tàxons.

Orfeó Lleidatà

(Lleida, 31 març 1861 – )

Agrupació coral. Té el seu precedent en l’Orfeón Leridano (1861). Al començament del segle XX adoptà la denominació catalana.

Ha estat dirigit pel mestre Gelambí, per Antoni Virgili i Piñol i pel seu fill Lluís Virgili i Farrà.

L’Orfeó ha realitzat una tasca de formació musical notable. Des del 1963 ha organitzat cursos internacionals de direcció coral i de pedagogia musical. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Enllaç web: Orfeó Lleidatà

Orfeó Gracienc

(Gràcia, Barcelona, 1904 – )

Societat coral. Fundada per Joan Balcells, que la dirigí fins al 1936. La labor d’Ernest Cervera i de Pere Jordà com a adjunts donà un nou impuls a la societat coral.

El local social ha estat un marc de notables concerts simfònics i de cambra i de representacions escèniques.

A partir del 1917 publicà la revista musical “Orfeó Gracienc”.

Acabada la guerra civil reprengué les seves activitats sota la direcció d’Antoni Pérez i Simó.

Enllaç web: Orfeó Gracienc

Orfeó de Sants

(Sants, Barcelona, desembre 1901 – )

Agrupació coral. Fundada per Estanislau Mateu. Del 1936 al 1958 fou dirigit per Antoni Pérez i Moya, que el convertí en una agrupació notable. Aquesta labor ha estat continuada per Elisard Sala, Enric Ribó i M. Tous (directora des del 1985).

Al seu local social se celebren representacions teatrals promogudes per l’Escola de Teatre de Sants, creada pel mateix Orfeó, i altres manifestacions culturals.

Enllaç web: Orfeó de Sants

Orfeó de Sabadell

(Sabadell, Vallès Occidental, octubre 1904 – )

Agrupació coral. Constituí la primera entitat artística i musical de Sabadell.

Ha actuat a diverses poblacions catalanes, de l’estat espanyol i d’altres països europeus, i també als Estats Units.

Organitza diverses activitats culturals relacionades amb la música, com són cursets de cant, audicions, intercanvis amb altres entitats corals, etc.

Té una secció infantil, la Coral de Nois i Noies, i una de juvenil, la Coral Efebus.