(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Dama. Era filla del duc Alfons I de Gandia i de Violant d’Arenós. Germans seus foren Alfons II de Gandia i Pere de Villena.
Es casà amb el seu cosí Jaume de Prades. En tingué dues filles: Violant, casada amb Bernat Joan de Cabrera, i una altra de maridada amb el comte de Ventimiglia.
(València, vers 1445 – 1517)
Escriptor. Ciutadà de València. Fou conseller i jurat de la ciutat, administrador de llotja i comptador de la generalitat, entre el 1468 i el 1516. Concursà i intervingué en diversos certàmens poètics amb poesies de caràcter religiós; en aquest aspecte, publicà, en prosa i vers, una Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus (1499).
Les seves poesies amoroses són retòriques, i se centren en casos d’elemental casuística sentimental, però d’una manera evidentment deliberada tendeix a donar al decasíl·lab català un ritme de tipus italià. És també autor de poesies en “llengua toscana”.
A instàncies de Lluís Carròs i Pere Boïl traduí del llatí al castellà el Supplementum cronicarum de Felippo Foresto (Suma de todas las crónicas del mundo, una de les primeres edicions en llengua castellana a València, 1510).
Potser allò més curiós de la seva producció literària és la seva intervenció en els Escacs d’amor, en col·laboració amb Francí de Castellví i Bernat Fenollar. Vinyoles expressa amb gràcia, elegància i gran enginy el moviment de cada jugada. És també autor d’una de les poesies que clouen Lo procés de les olives (1497).
(Illes Balears, segle XVII)
Monjo cartoixà i predicador. Professà a la cartoixa de Montalegre. Fou prior de Valldemossa i de Valldecrist i vicari i procurador de Montalegre.
És autor d’un sermonari (Sermones varios), la majoria de sermons del qual són en català.
Veure> Narcís Viñas i Barnoya (metge i escriptor català, segles XVIII-XIX).
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Arquitecte. Juntament amb Josep Mínguez, és el millor dels deixebles i continuadors de Joan Pérez i Castiel. L’única etapa d’activitat plenament coneguda és la que abraça la construcció de la torre de Santa Caterina de València, possiblement la torre barroca més interessant del regne (1688-1705).
Al marge d’aquesta obra construí la portada de l’església parroquial de Vinaròs i col·laborà en l’ampliació de l’església arxiprestal de Santa Maria de Sagunt.
(Portugal ?, segle XV – València, segle XVI)
Impressor. Possiblement d’origen portuguès, resident a València almenys des del 1513, que era en relació amb l’impressor Jordi Costilla. El 1517 estava ja instal·lat per compte propi.
S’ha conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de Ramon Llull (Liber de conceptu viriginali, 1518), però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia (li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas, el 1519), novel·les cavalleresques i comèdies. En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala (1524).
(Alacant, 10 agost 1902 – 16 agost 1961)
Escriptor. És autor del llibre de narracions històriques titulat Al pie del Benacantil (1953).
(Maó, Menorca, 1837 – 1920)
Escriptora. És autora del poema Generosidad musulmana (1858) i d’altres composicions en castellà.
Veure> Josep Vinyes i Camplà (teòleg i eclesiàstic català, 1847-1928).
(València, 6 gener 1866 – Madrid, 23 abril 1934)
Periodista. Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d'”El Globo” i altres diaris. Més tard ho fou d’“El Pueblo”, de València (que dirigia el seu amic, V. Blasco i Ibáñez), i poc després s’establí a Barcelona, on fou director d’“El Progreso”.
Militant republicà federalista, fou tinent d’alcalde de l’ajuntament de València i dos cops del de Barcelona.
Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas.
Dades dels Països Catalans 