(Girona, segle XIV)
Jurista. Li són atribuïts comentaris a les Constitucions de Catalunya.
(Girona, segle XIV)
Jurista. Li són atribuïts comentaris a les Constitucions de Catalunya.
(Vic, Osona, segle XIII – 1348)
Prohom. Al seu testament instituí la fundació de l’hospital de Vic. L’obra era ja acabada en 1398.
Aquest establiment assistencial precedí cronològicament al de Barcelona.
(Catalunya, segle XIII)
Jurista. Amb Arnau Desjardins i Ramon de Besalú redactà el Llibre dels Costums de Tortosa.
(Catalunya, segle XIII – Aragó, segle XIII)
Filla natural del rei Pere II el Gran i de l’amistançada Agnès Zapata.
Es casà amb l’aragonès García Romeu.
(França, segle IX – 893)
Arquebisbe de Narbona (885-893). Mantingué bones relacions amb el comte Guifré I el Pilós.
Ambdós procediren a completar la restauració de la diòcesi osonenca, instal·lant-hi com a bisbe titular l’antic arxipreste Gotmar.
(Olot, Garrotxa, 1842 – Barcelona, 1883)
Arquitecte. Estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina. Fou pensionat a Toledo.
Els seus projectes foren premiats en diverses ocasions.
(Barcelona, 17 novembre 1865 – 8 febrer 1914)
Aquarel·lista, coneguda com a Pepita Teixidor. Filla de Josep Teixidor i Busquets i germana i deixebla de Modest.
Especialitzada en pintura de flors, participà en alguna exposició oficial (tercera medalla a Madrid el 1906) i va gaudir de certa notorietat.
Al parc de la Ciutadella hi ha un monument dedicat a ella, obra de Manuel Fuxà.
(Vic, Osona, segle XVIII – Albarrassí, Aragó, 1836)
Compositor. Fou mestre de capella a la seu d’Albarrassí.
Té una abundant producció de música sacra.
(Lleida, segle XIV – segle XV)
Pintor. Apareix documentat des del 1408 fins al 1450. Les seves obres han estat perdudes.
Treballà amb Jaume Ferrer el Jove i es relacionà amb el famós Bernat Martorell.
(Arenys de Munt, Maresme, segle XVII – Sant Jeroni de la Murtra, Barcelonès, 1665)
Compositor i frare jerònim. El 1627 prengué l’hàbit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
És autor de diverses composicions d’inspiració religiosa.