(Binissalem, Mallorca, segle XVIII – segle XIX)
Poeta popular. Era conegut pel malnom de Pisca. Versificador improvisat, és autor de nombroses composicions, algunes de les quals foren molt divulgades al seu temps.
(Palma de Mallorca, 1790 – Argentina, segle XIX)
Religiós. Actuà a l’Argentina, on fou governador del bisbat de Paranà. Li fou atorgada la dignitat de senador.
Publicà algunes obres místiques.
(Albaida, Vall d’Albaida, segle XVIII – País Valencià, segle XIX)
Frare dominicà. Tenia el grau de mestre en arts i doctor en teologia. Prengué hàbit el 1784. Era catedràtic de teologia des del 1825.
És autor de les obres: Espíritu irreligioso de las reflexiones sociales de D.J.C.A. (1811), Laca ortodoxa de la divina institución del estado religioso (1823), Theologia pastoralis Francisci Giftschutz castigata (1826) i Origen de los errores revolucionarios de Europa, y su remedio (1827).
(Vall d’Albaida, vers 1515 – València, 1596)
Religiós dominicà i predicador. Entrà al convent dominicà de València, d’on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó. Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran. Habità gairebé sempre al convent de València, d’on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Joan de Ribera.
Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s’hi pronuncià en contra. Féu construir la façana de l’oratori o cel·la de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cel·la Santa.
Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en morir l’enterraren a la tomba dels religiosos il·lustres. Venerat un quant temps com a beat, cessà el culte que se li donava a causa del decret d’Urbà VIII sobre el culte dels sants.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor i eclesiàstic. Participà a certàmens de poesia religiosa, com el celebrat a València el 1474 en honor de la Mare de Déu.
Sostingué un debat poètic amb Bernat Fenollar, Pere Vilaspinosa i Joan Verdanxa.
(Illes Balears, segle XIX – Argentina, segle XIX)
Mestre. Emigrà a l’Argentina, on gaudí de bona reputació com a pedagog. Fundà un col·legi propi.
És autor de diversos llibres, com el titulat El cosmopolita, on recollí bon nombre de referències a artistes mallorquins.
(Illes Balears, segle XVIII)
Historiador. És autor d’un Noticiari mallorquí, on feia la relació de molts fets del temps.
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Teòleg. Era catedràtic lul·lià a l’Estudi General de Mallorca.
El 1606 publicà, a Barcelona, una obra titulada Expositio artifici lulliani.
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Eclesiàstic. Es distingí com a teòleg.
Durant la guerra del Francès publicà un assaig titulat El influjo de la religión sobre la disciplina y subordinación militar.
Dades dels Països Catalans 