Arxiu de la categoria: Biografies

Orts i Bosch, Pere Maria

Deixa un comentari

(València, 5 juliol 1921 – 26 febrer 2015)

Historiador i advocat. Es llicencià en lleis el 1945 a la Universitat de València.

Dedicat a la investigació històrica, ha publicat Una imagen de la virgen de Benidorm (1971), Regalismo en el siglo XVI. Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia (1971), Alicante. Notas históricas (1373-1800) (1971), Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm (1972), Introducció a la Història de la Vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor (1972) i Carta pobla d’Altea, 1617 (1988), en col·laboració amb Jaume Pastor.

Orts, Jaume

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Poeta. Pertanyia a l’Acadèmia dels Nocturns. N’és coneguda una obra bilingüe, de caràcter bastant obscè.

Karr i Alfonsetti, Carme

2 Respostes

(Barcelona, 16 març 1865 – 29 desembre 1943)

Escriptora. Casada amb el novel·lista Josep Maria Lasarte i filla de l’escriptor francès Alphonse Karr.

Fou dirigent del moviment feminista a Catalunya i, l’any 1913, fundà la institució La Llar i dirigí “Feminal”. Passà més tard a presidir l’Acció Femenina (1921).

Col·laborà amb el pseudònim d’El Escardot a la premsa catalana, com ara “Joventut”, “La Mainada” i “La Veu de Catalunya”.

És autora del recull poètic Volves (1906) i de les narracions Clixés (1906). Publicà la novel·la La vida de Joan Franc i Garba de contes (1935).

Són obres teatrals seves Els Ídols (1911) i Caritat (1918).

Ortiz Azagra, García

Deixa un comentari

(Aragó, segle XIII – Llutxent, Vall d’Albaida, 1276)

Cavaller. Fou nomenat per Jaume I lloctinent general del regne de València. Acudí a sufocar la insurrecció (1276), dels musulmans d’aquell regne, però les forces cristianes foren derrotades a la batalla de Llutxent, on fou mort. Més tard, l’infant Pere reeixí a dominar la revolta.

Ortiz, Vicent

Deixa un comentari

(València ?, segle XVIII)

Compositor. Fou organista de l’església de Sant Llorenç, a València.

És autor del Laudate Dominum omnes gentes, a vuit veus i amb violins, que es troba a l’arxiu de l’Escorial.

Ortiz, Pasqual

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, segle XVIII – Villena, Alt Vinalopó, 1768)

Frare franciscà. Ocupà diversos càrrecs dins el seu orde i tingué gran fama per la seva vasta cultura.

Ortís i Sanç, Josep Francesc

Deixa un comentari

(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida, 5 setembre 1739 – València, 21 desembre 1822)

Eclesiàstic i erudit. Fou vicari major de la col·legiata de Xàtiva. Es traslladà a Roma per estudiar arquitectura clàssica. En tornar, s’establí a Madrid, i fou nomenat acadèmic de la Història.

Prestà molta atenció a l’arqueologia valenciana, i en especial al teatre romà de Sagunt, que fou motiu del seu Viaje arquitectónico-anticuario de España, o Descripció latino-hispana del antiguo teatro saguntino (1807).

Féu un Compendio cronológico de la Historia de España (1796-1803) i destacà per les seves traduccions anotades; cal esmentar les dels llibres d’arquitectura de M. Vitruvi i d’Andrea Palladio, i dels de Diògenes Laerci sobre la vida i la doctrina dels filòsofs de l’antiguitat grega.

Ortís, Josep Marià

Deixa un comentari

(València, 1735 – 1799)

Notari i escriptor. És autor d’un Compendio de la vida de don Francisco Pérez de Aranda, d’una Disertación histórica de la Festividad y Procesión del Corpus que celebra cada año la Muy Ilustre Ciudad de Valencia con explicaciones de los símbolos que van en ella (València, 1780). Deixà inèdita una Ortografía valentina española.

Ortín i Benedito, Bernat

Deixa un comentari

(València, 1893 – 3 gener 1940)

Escriptor. Fou secretari general de Nostra Parla (1918) i professor de l’Escola d’Artesans de València. En els Jocs Florals d’aquesta ciutat obtingué la flor natural (1923 i 1934). Publicà poemes a “Taula de lletres valencianes” i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals.

Autor d’una Gramàtica valenciana (1918), escolar, en que s’acostava a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d’introducció del català a l’escola.

Ortigues, Miquel

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Notari i poeta. El 1512 publicà, a València, un cançoner de poesia religiosa, interessant pel fet de recopilar goigs antics.