(Burjassot, Horta, 24 agost 1928 – Madrid, 12 maig 2010)
Actor i director cinematogràfic. Ha actuat en papers còmics en diversos films.
Ozores i Puchol, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Ovara i Piquer, Josep
(València, 1827 – 1881)
Autor teatral. Estrenà, a partir del 1871, una gran quantitat d’obres en català, algunes de les quals foren impreses.
Cal destacar Guerra en pau, Un aprenent de llatí, Un clavari escaldat, Dimarts 13, La nòvia d’Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort, entre altres.
Ots i Capdequí, Josep Maria
(València, 5 desembre 1893 – Benimodo, Ribera Alta, 20 setembre 1975)
Historiador. Fou professor d’història del dret a la Universitat de València i director tècnic del Centre d’Estudis d’Amèrica de la Universitat de Sevilla. Emigrat a Amèrica el 1939, fou professor de la Universitat de Bogotà.
Publicà, entre d’altres: Instituciones Sociales de la América española en el período colonial (1934), El estado español en las Indias (1941), El siglo XVIII español en América (1945), El régimen de la tierra en la América española durante el período colonial (1959) i Historia del Derecho español en América y del Derecho indiano (1968).
Otero i Arbona, Josep
(Palma de Mallorca, 1847 – segle XIX)
Professor. Es dedicà a l’ensenyament a Madrid, Palma i Cadis. Fou comptador de la diputació provincial de Toledo.
Publicà diverses obres de comptabilitat i pràctica comercial.
Osona, Roderic (II) d’
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
(dit el Jove) Pintor. Fill i deixeble de Roderic (I). Signava lo fill del mestre Rodrigo. Només és datat del 1505 al 1513. Encara més que la del seu pare, la seva obra és típicament renaixentista.
És autor del quadre de l’Adoració dels Reis Màgics. A València se’n conserven unes taules dedicades a glossar escenes de la vida de sant Dionís.
Osona, Roderic (I) d’
(Ossona, Itàlia, 1440 – València, 1518)
(dit el Vell) Pintor. Actiu entre el 1476 i el 1484. Assimilà l’estètica flamenca i la combinà amb elements italians i espanyols; alhora que mostrà una forta connexió amb l’art de Van der Weyden, segueix, també l’art italià del segle XV, especialment el desenvolupat a Pàdua.
Se’l pot considerar l’introductor a l’estat espanyol, a través del regne de València, de l’esperit renaixentista que començava a imposar-se arreu.
La seva obra principal, firmada el 1476 és la Crucifixió de l’església de Sant Nicolau de València. Li són atribuïdes la Missa de Sant Règul i, amb menys certesa, la Verge del Cavaller de Montesa.
El seu fill i deixeble fou Roderic (II) d’Osona.
Orumbella, Josep
(València, segle XVII – 1712)
Prelat. Fou canonge de València i ocupà diversos càrrecs en aquesta diòcesi.
Felip V de Borbó el nomenà bisbe d’Oriola.
Orts i Roman, Joan
(Elx, Baix Vinalopó, 22 setembre 1898 – Oriola, Baix Segura, 18 juny 1958)
Erudit i escriptor. Periodista i cronista de la ciutat d’Elx.
Publicà diversos llibres de tema local, entre els quals sobresurten Guión de la Fiesta o Misterio de Elche (1943) i Desventura y misterio de la esfinge de La Alcudia (1948).
Orts i Masià, Marià
(Alacant, 1882 – 12 febrer 1917)
Escultor. Deixeble de Llorenç Casanova. Fou pensionat a Roma i després anà a l’Argentina i a l’Uruguai, on féu els monuments al 14 de juliol i a Garibaldi.
També és important el seu relleu Escena pompeiana, a la diputació d’Alacant.
Orts i Llorca, Francesc
(Tampico, Mèxic, 10 juny 1905 – Madrid, 21 abril 1993)
Metge. De família de mariners d’origen valencià, fou portat a Benidorm (Marina Baixa) als 3 anys. Llicenciat en medicina a València (1928), amplià estudis a París, Viena i Munic. Catedràtic d’anatomia de Cadis (1935), professor a València (1936-39) i Madrid (1954-75), treballà també com a cirurgià.
Fou un dels impulsors de l’orientació embriològica de l’anatomia a l’estat espanyol. El 1982 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.
Autor del text Anatomía humana (1944) i de La fisiología del desarrollo y su importancia en biologia (1956) ha treballat en l’estudi dels vasos limfàtics de l’ull, l’aparell urinari i el desenvolupament del cor.
