(País Valencià, segle XIX – 1885)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Entre les seves obres figuren alguns llibres de divulgació sobre prestidigitació, màgia i cartomància.
Palanca i Lita, Ricard
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Palanca i Labayla, Francesc
(València, 1867 – 1929)
Actor. Fill de Francesc Palanca i Roca. Fou tipògraf de “La Correspondencia de Valencia”. Treballà en la companyia de Maria Tubau i Emili Mario i en la de María Guerrero, amb les quals anà a Amèrica.
Posteriorment, fou professor de declamació al Conservatori de València i dirigí diverses obres de teatre.
Palanca i Hueso, Antoni
(València, 1848 – 15 gener 1905)
Escriptor. Era germà de Francesc Palanca i Roca. Fou soci molt actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus jocs florals: cal destacar-ne la flor natural (1896), amb el poema Ceptre i llorer.
Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i La rodada.
Palanca i Gutiérrez, Carles
(València, 24 maig 1819 – Madrid, 16 setembre 1876)
Militar. Enviat a Filipines, el 1858 participà en l’expedició a Cotxinxina i intervingué en les campanyes franceses contra Annam. De retorn a la Península (1865), fou exiliat a Canàries per les seves idees liberals.
Després d’una breu estada a Cuba, fou nomenat capità general de les Canàries (1871), i dos anys més tard, de les Balears, fins al 1874.
És autor, entre altres treballs, d’una Reseña histórica de la expedición a Cochinchina (1869) i d’un Tratado sobre colonias militares.
Palanca i Asensi, Eduard
(València, 2 setembre 1837 – Màlaga, Andalusia, 30 novembre 1900)
Polític. Residí gairebé sempre a Andalusia i a Madrid. Advocat i republicà, partidari de Salmerón, fou diputat a corts (1869), membre de les corts constituents de la república i, durant aquest règim, ministre d’ultramar (1873).
Palàcios i Martínez, Josep
(Sueca, Ribera Baixa, 20 març 1938 – )
Escriptor. Ha col·laborat en revistes i llibres col·lectius i ha traduït obres al català i al castellà. El 1958 aconseguí el premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions i el 1962 el premi País Valencià dels Jocs Florals celebrats a Santiago de Xile.
Entre les seves obres cal destacar els llibres de relats Ocells miralls (1981) i alfaBet (1989), els poemaris Devastació (1981), Inventari (1984) i Frontissa (1986), i l’assaig Acròstic (1982).
Palacios i Chirivella, Joan Baptista
(Alzira, Ribera Alta, segle XIX – segle XX)
Escultor. Fou professor de l’Escuela de Artes y Oficios de Melilla. Destacà pels seus retrats escultòrics i per les seves imatges religioses.
Intervingué a la realització dels relleus decoratius de la Universitat de València.
País i Melis, Joan
(l’Alguer, 1875 – Càller, Itàlia, 1964)
Músic, poeta i gramàtic. Doctor en química i farmàcia. Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera (1902), dintre la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic.
Musicà l’himne alguerès i popularitza melodies com Desperta-te i O lluna vella; dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic (1912).
Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana: és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero, escrita el 1899 i publicada a Barcelona el 1970.
Paieres i Borràs, Marià
(Inca, Mallorca, 10 octubre 1769 – Misión Purísima, Califòrnia, EUA, 28 abril 1823)
Missioner franciscà. El 1793 es traslladà a Mèxic i el 1796 començà la seva tasca en diverses missions. El 1815 fou nomenat president de les missions de Califòrnia, i el 1819 comissari prefecte.
Fou un bon administrador de les comunitats indígenes que es formaren entorn de les missions i impulsà la ramaderia i el comerç de pells.
Pagès, Pere
(Argelers, Rosselló, 1893 – Sant Nazari, Rosselló, 1980)
Administrador (1917) i inspector (1922) de les colònies franceses. Resident superior a Indoxina (1931), governador de Cotxinxina (1934-38) i prefecte d’Alger (1941).
De nou al Rosselló, fou president de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.
