(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1899 – Benicàssim, Plana Alta, 26 agost 1985)
Pianista, compositor i musicòleg. Germà de Lluís. Inicià els estudis musicals al Conservatori de València i els va continuar a París sota la direcció del pianista Ricard Viñes.
Concertista extraordinari, realitzà una brillantíssima carrera com a tal. Fou, també, doctor en filosofia i lletres.
(València, 28 setembre 1837 – Bétera, Camp de Túria, 24 octubre 1889)
Poeta. Llicenciat en dret i alt empleat de ferrocarrils, fundà amb altres poetes la societat poètica “La Estrella” i es revelà com a poeta el 1856 amb una Oda a las Bellas Artes, llegida davant de Pedro Antonio de Alarcón. Traduí autors romàntics, entre ells Byron, juntament amb Teodor Llorente.
Tota la seva obra poètica quedà aplegada a les Rimas (1877), on inclou diferents tipus de composicions que havia publicat en castellà i català, a la premsa. Pels temes utilitzats a les seves poesies, pertany a la línia del romanticisme conservador i alhora és una de les figures de la Renaixença a València. El 1958 li van ser publicades les Obres valencianes completes.
Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de València (1859), celebrats a la universitat, i estigué relacionat literàriament amb escriptors de Catalunya i felibres provençals.
(País Valencià, segle XV)
Pintor gòtic. Documentat entre el 1422 i el 1441.
El 1440 féu el retaule de la Trinitat per a l’església d’aquest nom i el 1441 el de la Mare de Déu de l’Esperança i els Set Goigs per a l’església arxiprestal de Sagunt. Aquest mateix any policromà la creu coberta del Camí Reial de Madrid i la de Mislata.
Autor de moltes obres per a la seu de València, Benaguasil, la Pobla de Vallbona i Paterna.
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Veïnat, al nord de la vila.
(Perpinyà, 26 gener 1695 – Madrid, 19 març 1764)
Botànic. Conreà les ciències naturals, especialment la botànica, i cursà alhora la carrera de cirurgia.
Viatjà per Itàlia, les costes d’Àfrica i la península Ibèrica, on recollí una gran quantitat de plantes, que després serviren per a la fundació del Jardí Botànic de Madrid, del qual fou el primer professor.
És autor de Flora española o historia de las plantas que se crían en España (Madrid, 1762-84), llibre on recull el material de la Flora matritense.
(Ciutadella, Menorca, 14 juny 1819 – Palma de Mallorca, 6 juliol 1896)
Historiador, escriptor i publicista. Educat als jesuïtes, passà quasi tota la seva vida a Mallorca. Fou arxiver de l’Arxiu Històric de Mallorca, membre de l’Acadèmia de la Història i secretari general de l’Acadèmia de Belles Arts de les Balears. Fundà el setmanari “La Palma” (1840), que inicià el renaixement literari a Mallorca.
A Madrid, on va estudiar teologia, s’afilià al partit monàrquic religiós, en el qual conegué el seu amic Jaume Balmes; però va allunyar-se’n quan el moviment fou condemnat per l’Església; això no obstant, continuà col·laborant a publicacions de la mateixa ideologia. Dirigí “El Conciliador” i col·laborà a “El Catòlic”, “Heraldo”, “Revista de Madrid” i “El Pensamiento de la Nación”.
Redactà els volums d’Aragó, Castella, Astúries, Lleó i les Illes Balears de Bellezas y recuerdos de España, estudi topogràfic, arqueològic i històric de les regions espanyoles, i diverses obres històriques com Forenses y ciudadanos: historia de las discusiones civiles de Mallorca en el siglo XV (1847). Escriví també assaig, exercicis de pietat, novel·les, drames i poesia, i traduí Shakespeare.
(Rosselló, segle XIV – segle XV)
Pintor. Documentat entre el 1399 i el 1406.
Començà l’aprenentatge, a partir del 1399, amb el pintor de Perpinyà Francesc Ferrer, amb qui consta que treballava encara el 1406, quan aquest decorava el castell de Perpinyà i pintava el retaules de la Verge de Cabestany i de la Torre de Portvendres.
Sobrenom del cardenal mallorquí Jaume Pou i Berard (1495-1563).
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Pintor anònim. Li són atribuïdes algunes taules del gran retaule del convent de la Puritat de València, concretament, les del Naixement de la Verge, l Presentació al temple i la Dormició de Maria.
Se l’ha identificat amb Nicolau (I) Falcó, de qui se sap documentalment que vers el 1502 va intervenir en aquesta obra cabdal de la pintura renaixentista valenciana, encara que amb reminiscències tradicionals.
(Ciutadella, Menorca, 1589 – Mallorca, després 1647)
Cronista. Notari públic de Mallorca (1621) i arxiver municipal de Palma de Mallorca (1644). Actuà com a escrivà dels lloctinents Baltasar de Borja i Juan de Santander en la lluita contra el bandolerisme illenc.
Escriví una Relació dels succesos memorables ocorreguts en aquesta illa de Mallorca (que abraça el període 1612-49), utilitzada per Guillem Terrassa en els seus Anales de Mallorca.
