(Reus, Baix Camp, 25 novembre 1868 – València, 6 juliol 1939)
Publicista republicà. Oficial de l’exèrcit fins al 1902, anà a Tarragona, on fundà el setmanari bilingüe “Fraternitat Republicana”.
Més tard passà a Valls per dirigir “El Porvenir” (1905). Finalment, tornà a Reus, on fundà “El Consecuente”, òrgan del partit republicà radical.
Autor de diverses obres teatrals, novel·les, poesies, a més de llibres polítics.
Morí a la presó, a la fi de la guerra civil.
(Reus, Baix Camp, 1788 – 1860)
Polític. Fou regidor i batlle constitucional de Reus, comandant de la Milícia Nacional, diputat i senador del regne.
Fou el promotor de la companyia de diligències reusenca, que fou la primera que es fundà a l’estat espanyol.
Impulsà la Companyia de Gas Reusenc i fou el primer president del Círcol (1852).
(Barcelona, 4 març 1786 – Ceuta, 29 maig 1857)
“Agustina d’Aragó“ Heroïna.
Casada amb un oficial de l’exèrcit, durant la guerra del Francès vivia a Saragossa quan la ciutat fou assetjada per les tropes napoleòniques.
En morir els artillers que defensaven amb un canó el baluard del Portillo, se’n féu càrrec i contribuí a rebutjar l’atac enemic (juliol 1808).
Posteriorment, fou feta presonera pels francesos, però aconseguí d’escapar i participà en altres combats.
(Barcelona, 1908 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Conegut només per Sarabia. Format a Llotja.
Es presentà individualment el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona, on ha exposat diverses vegades posteriorment, així com en altres països, especialment a Amèrica.
Cal remarcar els seus nus femenins i els temes de gitanos, així com els paisatges, especialment del Marroc i de Tossa de Mar, vila a la qual estigué molt lligat.
Es casà amb la pintora Lola Bech i Beltran.
(País Basc, segle XV – Catalunya, segle XVI)
Escultor i arquitecte.
Establert a Barcelona. Juntament amb Juan de Palacios, esculpí el sepulcre de Galceran de Requesens, comte de Palamós, a l’església parroquial d’aquesta població, i el de Lluís de Requesens a la seu de Lleida (acabat l’any 1511).
(Catalunya, segle XIII – 1321)
Fill de Bernat V de Saportella i d’Elisenda de Lluça. Succeí al seu pare en les baronies de la Portella i de Lluçà.
El 1299 féu les paus amb el bisbe de Vic i rebé del rei la baronia de Gironella el 1307. Assistí a les Corts de Lleida (1301) i com a noble a les de Montblanc (1307), a les de Barcelona (1311), a les de Lleida (1315), a les de Tortosa (1318) i a les de Girona (1321).
Amb Sibil·la de Pinós fou pare de Bernat VI de Saportella i de Pinós (Catalunya, segle XIII – 1336) Assistí com a noble a les Corts de Barcelona del 1323.
Fou succeït per la seva germana (si no filla) Marquesa de Saportella (Catalunya, segle XIV – abans 1348) Fou la muller de Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i l’herència passà a llurs descendents.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 25 maig 1364)
Religiosa clarissa. Des del 1336 fou abadessa -la segona- del monestir de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada, que era tia seva.
Durant el seu abadiat, i en gran part pel fet de residir-hi aleshores Elisenda, el monestir adquirí un gran prestigi.
(Catalunya, segle XIII – vers 1281)
Fill de Ramon I de Saportella i de Sibil·la. El 1251 assistí a les Corts de Barcelona i el 1256 ja era casat amb la pubilla d’un altre llinatge de magnats, Elisenda de Lluçà, senyora de la baronia de Lluçà.
Segurament per influències càtares i perquè no cedí davant les pretensions del bisbe de Vic, que volia que li retés homenatge pel castell de Lluçà, fou excomunicat per aquest el 1265.
El 1279 fou assetjat al dit castell, que hagué de retre, i fet presoner. Fou també en aquest període que el castell de la Portella fou incendiat.
El succeí en la baronia de la Portella i en la de Lluçà el seu fill Bernat Guillem I de Saportella i de Lluçà.
Pere I de Saportella (Catalunya, segle XI – després 1094) Vicari de la Portella. Fill de Bernat II i de Migdònia. Ja apareix amb aquest cognom el 1085. El 1082 testà abans d’anar a Terra Santa. Possiblement fou casat amb Ermessenda, que apareix com a vicària de la Portella l’any 1117, segurament ja vídua. Segurament foren pares de:
Guillem I de Saportella (Catalunya, segle XI – després 1127) Vicari de la Portella. Fou pare de.
Bernat III de Saportella (Catalunya, segle XII – vers 1207) Fou magnat del rei Alfons I (de qui fou testimoni testamentari) i de Pere I. Assistí a les Corts de Barcelona el 1198 i a les de Cervera el 1202. Es casà amb Beatriu, i foren pares de:
Bernat IV de Saportella (Catalunya, segle XII – després 1236) Magnat. Assistí a les Corts de Vilafranca del Penedès (1218). El 1231 fundà, amb la seva muller Blanca, el monestir de Santa Maria de Valldaura. Foren pares de:
Ramon I de Saportella (Catalunya, segle XIII – 1254) Casat amb Sibil·la, foren pares de Bernat V de Saportella.
(Catalunya, segle XV)
Senyor de la torre de la Portella i de Tordera (Segarra). Diputat militar des del 1461, en iniciar-se la guerra contra Joan II formà part del Consell del Principat.
La seva actitud fou tanmateix sempre reservada, fins al punt que el 1463 fugí de Barcelona, per mar, amb la seva família i alguns seguidors, i es refugià a Tarragona.
Ací, sota la protecció de l’arquebisbe Urrea, constituí, ell sol, una diputació del General reialista i dirigí, en col·laboració amb diversos consellers de Joan II, la guerra contra el Consell del Principat; el 1465 fou nomenat batlle general de Catalunya. Els seus béns foren embargats.
Fou el pare de Bernat de Saportella (Tarragona, segle XV) Cavaller. El 1462 es mantingué fidel al rei Joan II, tot i que el seu pare era diputat militar de la generalitat. Fou un dels defensors de la Força de Girona, en començar la guerra. El 1468 fou deixat com a capità a Cervera per l’infant Ferran, el futur rei Catòlic.
