Arxiu de la categoria: Biografies

Torrelles, Arnau (I) de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Castlà de Montesa (1298). Probablement anà a la campanya d’Almeria, fou lloctinent de procurador de l’infant Jaume al Regne de València dellà Xixona (1313-16).

Ambaixador a la cort pontifícia, d’on el papa l’envià a Nàpols per a tractar la pau amb Sicília (1317), conseller de Jaume II (1319-20) i participà en la conquesta de Sardenya.

Segurament fou el pare d’Arnau (II) de Torrelles  (Catalunya, segle XIII – després 1351)  Es casà amb Constança Marquet i devien ésser, versemblantment, fills seus, Ramon (I), Arnau, Guillem, Blanca i Humbert de Torrelles i Marquet.

Torrelles -llinatge-

1 Resposta

(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XV)

Nom de diversos llinatges de la corona catalano-aragonesa; és difícil que procedeixin tots d’un mateix lloc.

El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics.

Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles (Catalunya, segle XII)  Noble que vivia el 1131. Relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès. El seu fill fou:

Mir de Torrelles (Catalunya, segle XII – després 1177)  Es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès. Podria haver-lo succeït:

Arnau de Torrelles (Catalunya, segle XII – després 1210)  Noble. Fou pare de

Sibil·la de Torrelles (Catalunya, segle XII – segle XIII)  A part de ser filla d’Arnau de Torrelles, no hi ha altres notícies.

Torrella i Niubó, Francesc

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 22 novembre 1920 – 20 setembre 2008)

Historiador de l’art tèxtil. Llicenciat (1945) i doctor (1952) en filosofia i lletres (ciències històriques) amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana. La “bolla” y el comercio textil. De sus orígenes a su decadencia (Siglos XIII a XVI).

Fou director del Museu Tèxtil de Terrassa (1946-86) i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1986) i estrangeres (Hispanic Society of America; Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des del 1978; International Council of Museums, del comitè espanyol del qual fou secretari en 1978-80; etc).

Impulsà diverses activitats culturals i docents, de les quals sobresurt la tasca com a promotor i primer director del Centre Cultural de la Caixa d’Estalvis de Terrassa.

Entre les seves publicacions hom pot destacar: Las colecciones del Museo Textil Biosca: breve historia del tejido artístico a través de una visita al Museo (1949), Evolución histórica de la industria textil (1951), Vida económico-social de un gremio textil en una ciudad catalana de los siglos XV y XVI (1952), El Arte textil (1952), Los orígenes de la industria textil tarrasense (1953), Descripción general de las nuevas series de las telas antiguas con que se aumentan las colecciones del Museo Textil Biosca (1953), Significado social de las ropas suntuarias durante la Edad Media en la corona de Aragón (1956), El impuesto textil de la bolla en la Cataluña Medieval (1954) Los antiguos gremios y la actual industria de la Cataluña textil (1955), Aspectos sociales de los antiguos gremios textiles catalanes: mutualismo, enseñanza, urbanismo (1958), Los Progresos de la hilatura en Cataluña al finalizar el siglo XVIII (1960), Gremios y cofradías: síntesis histórico-social (1961), El Moderno resurgir textil de Barcelona: siglos XVIII y XIX: aportación cronológica parcial: contribución al estudio histórico de la industria textil catalana (1961), Tarrassa y los tarrasenses (1939-1964) (1966, amb M. Palomares i J. M. Castells), Factors psicosocials en la nostra indústria tèxtil: segles XIX-XX: característiques històriques (1969), Cien años del instituto industrial: un siglo de la Tarrassa textil (1873-1973) (1975) i La Mútua i Terrassa: cent anys d’història 1900-2000 (2000).

Torrella i Maurí, Antoni Josep

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 14 agost 1843 – Barcelona, 24 novembre 1910)

Polític i advocat. Membre de la Junta Revolucionària de Terrassa el 1868, milità al partit liberal monàrquic i fundà a Terrassa el Centre Liberal Monàrquic i el diari “El Tarrasense”.

Se n’anà a Barcelona, on fundà amb Pascual i Casas “La Publicidad”. Fou president i bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès i dirigí la companyia de tramvies de Barcelona.

Deixà en testament els terrenys on fou emplaçat el Grup Escolar de Terrassa.

Torrell i Cabré, Esteve

3 Respostes

(Vila-seca, Tarragonès, 8 desembre 1761 – l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1841)

CI Abat de Poblet, XLVII quadriennal (1819-21 i 1823-25). Succeí a Jaume Pàmies. fou destituït (1821) per les autoritats polítiques, en aplicar-se el decret de dissolució de les comunitats religioses.

Poblet es convertia en “Monasterio suprimido de Poblet y casa de reunión de ex-monjes bernardos”. Josep Barba, que ja havia estat abat, ho tornà a ser en aquesta ocasió tan penosa. Després dels fets revolucionaris del 1823, Barba fou deposat i reelegit Torrell.

Era aleshores CII abat de la sèrie general i II de la quadriennal. Fou succeït per Josep Queralt.

Torrefreita, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Lleida.

Intervingué a l’accidentat procés (1274-76) sostingut entre el papa Gregori X i el rei Jaume I el Conqueridor, per tal que aquest deixés la seva darrera amant Sibil·la de Sague en nom del vincle que l’unia amb l’amant anterior, Teresa Gil de Vidaure.

El monarca l’envià a Roma, per tal de sostenir el seu punt de vista davant el pontífex.

Torre i Sevil, Francesc de la

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 11 maig 1625 – Madrid, octubre 1679)

Escriptor. És autor de les obres Baraja nueva, Agudezas de Juan Oven i Luces de la aurora.

Torre, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Gramàtic. Fou professor de gramàtica a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat.

El 1640 publicà un diccionari català-llatí, el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus, dedicat a Josep Jeroni Besora, que és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic.

Fou objecte de nombroses edicions; se’n féu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida; posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més, la darrera datada a Vic el 1757. Aquestes últimes inclouen a la fi unes indicacions sobre ortografia catalana, que no són, però, obra de l’autor.

Torre, Benet d’Aràbio

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1882)

Polític i advocat. Fou home d’idees republicanes, que defensà activament.

Era membre de la Junta Revolucionària de 1869. Després tingué càrrecs a l’ajuntament i la diputació provincial.

Publicà a la premsa bon nombre d’articles polítics.

Torre, Andreu de la

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Lleida, segle XIV)

Pintor i daurador. Resident a Lleida els dies en què a la seu triomfava la pintura gòtica lineal.

El 1305, per encàrrec de Jaume II, daurà el sepulcre del seu pare Pere II el Gran, al monestir de Santes Creus, on es traslladà amb la seva família. En aquest monestir, féu altres treballs de daurat als sepulcres de Jaume II, la reina Blanca de Nàpols, etc.

El 1313 realitzà també certs treballs al santuari de Paretdelgada (la Selva del Camp).