Arxiu de la categoria: Biografies

Torrelles i de Blanes, Pere de

27 Respostes

(Catalunya, s XIV – l’Alguer, Sardenya, 1410)

Lloctinent de Sardenya. Fill d’Antoni de Torrelles i Marc, i germà de Ramon. Senyor de Castellet (Penedès).

Ocupà els càrrecs de conseller de Martí l’Humà i de cap de l’expedició del 1409 contra els rebels sards i els seus aliats, els genovesos i el vescomte de Narbona.

Nomenat també capità general de l’armada catalana, es posà al servei de Martí el Jove de Sicília, i fou lloctinent reial a Sardenya. Obtingué la gran victòria de Sanluri i conquerí Esglésies i Oristany.

Martí l’Humà li encarregà la tutoria del petit Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove. Morí de pesta.

Foren fills seus Martí i Joan de Torrelles i López de Gurrea, i:

Carles de Torrelles i de Gurrea  (Aragó, segle XV – 1483)  Hospitaler. Actuà en el setge d’Ischia. Amb la capitulació de Barcelona recuperà la seva comanda de Castellot (1472).

Torrelles i de Bell-lloc, Pere Antoni de

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – després 1517)

Senyor de Pallejà. Fill de Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, i germà de Martí Joan.

Fou l’iniciador de la branca dels senyors de Pallejà. Castlà de Bellver de Cerdanya i sots-veguer del Baridà. El seu fill fou:

Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar (Catalunya, segle XVI – 1567)  Castlà de Bellver de Cerdanya. Fou pare de Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau.

Torrelles i de Bell-lloc, Martí Joan de

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1519)

Segon baró de la Roca. Fill de Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, i germà de Pere Antoni. Fou succeït pel seu fill:

Jeroni Restitut de Torrelles i Hospital (Catalunya, segle XVI – 1550)  Tercer baró de la Roca. Disputà a la ciutat de Barcelona, sense èxit, la baronia de Montbui. Fill seu i successor fou:

Àngel Ramon de Torrelles i de Llordat (Catalunya, segle XVI – 1564)  Quart baró de la Roca. Fou succeït pel seu fill:

Pere Antoni de Torrelles i de Torrelles (Catalunya, segle XVI – després 1579)  Cinquè baró de la Roca i senyor de Naval (Aragó). No tingué descendència ni exercí domini efectiu sobre la baronia, car la jurisdicció civil li havia estat presa pels creditors i venuda als habitants de la localitat (1568).

Torrelles, Tomàs

Deixa un comentari

(Aragó, segle XV – Catalunya, segle XV)

Fill de Joan de Torrelles i López de Gurrea, el comte d’Ischia.

El 1465 caigué presoner de Galceran de Requesens, almirall del rei Ferran de Nàpols. Restà lliure en virtut d’una de les clàusules de la capitulació de l’illa d’Ischia. Poc després, amb el pare, s’establí a Catalunya.

Col·laborà amb el bàndol de la Generalitat contra Joan II. Prestà homenatge de submissió a aquest el 1472. El 1474, amb dues galeres seves, perseguí tres galiotes sarraïnes i les obligà a encallar prop de Cartagena.

Els cent cinquanta fugitius, foren en gran part capturats per l’adelantado de Múrcia, que no volgué donar res a Torrelles. Aquest, irritat, capturà diverses naus murcianes i les dugué a Alacant. La ràpida intervenció de Joan de Cardona, que afavorí indemnitzacions als de Múrcia, evità de ben just una ocasió de guerra.

Torrelles, Ponç de

1 Resposta

(Catalunya, s XIII – Tortosa, Baix Ebre, 1254)

Prelat. Fou bisbe de Tortosa des del 1213, com a successor de Gombau de Santa Oliva. Assistí a les Corts de 1218.

El 1233 participà al setge de Borriana amb Jaume I el Conqueridor, del qual era amic. Assistí a les Corts de Montsó de 1236. Dos anys després era present als convenis de capitulació de València.

A la seva mort fou succeït per Bernat d’Olivella.

Torrelles, Joan de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Senyor de Sant Boi. Successor de Martí Benet i fill d’un Ramon.

Continua el conflicte d’aquest amb el Consell de Cent de Barcelona per la seva possessió de Sant Boi. Adoptà en la qüestió una actitud molt violenta, secundat per alguns altres petits aristòcrates del Baix Llobregat.

La seva hostilitat el dugué a fer una entrada de força a la capital, amb molta gent armada, lliurant-se a intimidacions i agressions diverses, adreçades en especial contra l’antic conseller Pere Destorrent (1444).

El 1449 armà una nau corsària que actuà contra el comerç de Barcelona. La ciutat féu perseguir la nau, que seria vençuda i presa prop d’Alacant. El Consell barceloní oferí 500 florins per la captura de Torrelles. Aquest, retornat a la legalitat, cooperà en 1457 a la defensa del Pla de Llobregat contra les depredacions d’un estol genovès.

És molt possible que aquest personatge sigui el mateix que anys a venir seria conegut per Martí Joan.

Torrelles, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. El 1261, en companyia de Ferran Sanxis de Castre, fill natural del rei, fou designat per Jaume I el Conqueridor com a ambaixador prop del rei Manfred de Sicília. Els tractes es feren a València amb els ambaixadors sicilians.

L’objecte de l’ambaixada, reeixit, era convenir el matrimoni de Constança, filla de Manfred, amb l’infant Pere, el futur Pere II, de qui Torrelles era acompanyant habitual.

Torrelles, Francesc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Figurà entre els qui dissentiren públicament de la conducta de Felip V a les Corts de Barcelona de 1701-02.

El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei Velasco. S’uní al camp de Carles d’Àustria establert davant de Barcelona. Rebé tot seguit el grau de capità de la Reial Guàrdia de l’Alabarders.

Torrelles, Ferrer de

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XIII – Grècia, segle XIV)

Militar i home de confiança de Berenguer d’Entença.

Serví d’enllaç, devers el 1303, entre Entença i el rei Jaume II per passar, de Sicília a Catalunya, la correspondència secreta sobre l’afer de l’expedició a Orient. Anà a Grècia, probablement amb el mateix Entença.

Segons Surita, fou un dels missatgers de la Companyia a l’emperador, després de l’assassinat de Roger de Flor i els seus, i ell també fou assassinat per ordre d’Andrònic quan ja tornava de la seva missió.

Torrelles, Arnau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller.

El 1274, arran d’haver-se format una lliga nobiliària que féu front al rei Jaume I, aquest utilitzà els seus serveis com a missatger i parlamentari, amb el propòsit d’apaivagar els ànims dels rebels.

En aquesta missió actuà no pas com a representant directe del monarca, sinó del príncep hereu Pere, el futur Pere II el Gran.