(Zalamea de la Serena, Extremadura, 20 febrer 1954 – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 27 setembre 1975)
(Juan Paredes Manot) Militant d’ETA-PM.
Detingut (1975) i acusat de la mort d’un policia, fou condemnat a la pena capital al mateix temps que un altre militant d’ETA i tres del FRAP, tots els quals foren afusellats.
Txiqui fou el darrer executat, a Catalunya, sota el franquisme.
(Figueres, Alt Empordà, 1838 – Barcelona, 22 abril 1898)
Actor. Començà a actuar amb G. Roca i García Parreño, i fou famosa la parella teatral que formà amb Carlota de Mena.
Féu també de director de diverses companyies i arribà a ésser empresari del teatre Novetats, on el 1886 acollí l’Associació d’Autors Catalans, escindits de la companyia del Romea.
Fou qui presentà les primeres obres d’I. Iglesias i qui animà E. Borràs a dedicar-se professionalment al teatre.
(Sarinyena, Aragó, 22 setembre 1891 – Mèxic, 2 juny 1974)
Militant obrer i metge.
Membre del comitè central de la Federació Comunista Catalano-Balear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol (abril 1934), exercí la seva professió dedicat a les classes populars.
Passà després al POUM, en representació del qual fou conseller d’higiene i sanitat de l’ajuntament de Barcelona durant la guerra civil. Acabada aquesta, s’exilià al Marroc, i després a Mèxic.
(Barcelona, 31 març 1901 – 25 octubre 1998)
Eclesiàstic i escriptor. Després de fer la carrera de filosofia, eclesiàstica i civil, s’especialitzà en pedagogia.
Del 1926 al 1956 fou catedràtic de filosofia i pedagogia al seminari de Barcelona. Passà després a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de pedagogia i ocupà el càrrec de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres.
Fou cofundador i secretari de “Criterion” (1927-36), fundador i director d'”Orientación Catequística” (1928-65) i director de “Perspectivas Pedagógicas” des del 1958. Col·laborà en les revistes esmentades i en d’altres, i a “El Correo Catalán”.
Publicà llibres sobre temes filosòfics i, sobretot pedagògics, amb una clara orientació catequística.
(Barcelona, 8 setembre 1838 – Roma, Itàlia, 11 març 1904)
Pintor. Establert a Itàlia (1865). Format a Roma en el classicisme, per influència de Fortuny, adoptà després la lluminositat d’aquest artista.
Treballà a Venècia, i a Roma fundà, amb altres artistes, l’Associació Artística Internacional.
Es dedicà especialment a la pintura d’història: L’almirall Roger de Llúria destrueix la flota de Carles d’Anjou. També pintà alguns quadres de costums, de gran format.
(Barcelona, 1845 – 1929)
Pintor, escultor i pessebrista. D’escola realista, conreà el retrat escultòric i la pintura paisatgística.
Com a pessebrista, constitueix el nexe entre la primera Associació de Pessebristes de Barcelona i la segona. Ultra les figures de tema nadalenc, estengué el pessebrisme a altres temes bíblics.
Féu també ombres xineses articulades.
(Barcelona, 11 novembre 1893 – 21 febrer 1967)
Torero còmic. Fou conegut com a Charlot’s.
Es presentà com a torero còmic a les Arenes de Barcelona el 1916, i des de llavors popularitzà les xarlotades, de les quals és considerat el fundador.
Fou popular a totes les places de toros de la península Ibèrica i de l’Amèrica Llatina.
(Barcelona, 1884 – 1969)
Pintor i pastelista. Format a l’Ateneu Obrer, a Sant Lluc -on fou deixeble de Joan Llimona- i a Llotja.
Residí a París des del 1906; hi exposà sovint als salons i conreà un paisatgisme postimpressionista (Església de Channevières, 1918).
En retornar participà a les Exposicions d’Art de Barcelona dels anys 1919, 1920 i 1921 i es féu aviat ressò de l’estètica noucentista en quadres de figura, com Repòs (1921).
(València, 1939 – Barcelona, 5 agost 2017)
Lingüista. Professor de lingüística a la Universitat de Barcelona.
Ha destacat com a divulgador sobre temes relacionats amb el llenguatge, amb títols de tanta difusió com El luxe del llenguatge (1986) i Mal de llengües (1988).
Altres obres: Teorías gramaticales y análisis sintáctico (1980), Aproximación a la historia de la lingüística (1982), El llenguatge i el plaer. Incursions lingüístiques en terra literària (1990), El llenguatge (1994) i L’escriptura. Una introducció a la cultura alfabètica (1996).
(Sabadell, Vallès Occidental, 16 octubre 1796 – 4 abril 1869)
Industrial i polític. Donà una gran impuls a la indústria sabadellenca amb la instal·lació de la primera màquina de vapor a la ciutat.
Fou diputat per la seva ciutat natal, i hi fundà la Caixa d’Estalvis.
