Arxiu de la categoria: Biografies

Ugarte i Pagès, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 febrer 1852 – Madrid, 27 juny 1919)

Advocat i polític. Va ingressar de molt jove a l’Acadèmia de Jurisprudència de Madrid, fou auditor general de l’exèrcit i es distingí com a periodista.

El 1876 fundà, amb Ruigómez i Rivas Moreno, el setmanari “El Comercio Español”. Fou corresponsal a Madrid del “Diario de Barcelona” i col·laborador de “La Época” i de “El Tiempo”.

Fou diputat pel partit conservador i el 1903 fou nomenat senador vitalici. Ocupà diverses carteres ministerials.

Nomenat fiscal del Tribunal Suprem (1909), fou enviat a Barcelona a fi d’estudiar els orígens de la Setmana Tràgica.

Udalard II de Besalú

5 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1123)

Vescomte de Besalú (vers 1115-1123). Fill de Pere.

Succeí en el títol vescomtal el seu avi Udalard I, perquè el seu pare havia mort abans que aquest.

Udalard II també morí molt jove, i deixà un fill petit, Pere I, sota la tutela del seu oncle Guillem Ramon de Montcada.

Udalard II de Barcelona

7 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1077/80)

Vescomte de Barcelona (abans 1041 – 1077/80). Fill i successor del vescomte Bernat Udalard, que va morir quan Udalard II era encara petit; per aquest motiu, el seu oncle Guislabert, què més tard fou bisbe de Barcelona, exercí el vescomtat fins a la majoritat del nebot.

Casat amb Guisla de Balsareny, vídua de Berenguer Ramon I de Barcelona, i mare del comte Ramon Berenguer I, sostingué amb aquest últim un enfrontament, donant així suport a la revolta de Mir Geribert, cosí seu, al Penedès.

Es reconcilià amb ell ja abans de la sentència arbitral dictada per diversos prohoms, entre ells Oliba (1046). Vers el 1070 va assistir a la gran reunió que tingué lloc amb motiu de la promulgació dels Usatges.

A la seva mort el succeí el seu fill Gelabert Udalard.

Udalard I de Besalú

10 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1115)

Vescomte de Besalú (vers 1055 – vers 1115). Fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i d’Amaltruda.

Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078. Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona.

Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló; segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta el 1079 pels germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, on figura com a marmessor de Ramon Berenguer I. Morí poc després de l’expedició del 1114 a les Balears, en la qual, segons Tomic, participà.

Fou casat amb Ermessenda, senyora de Beuda i de Montagut.

Udalard I de Barcelona

9 Respostes

(Catalunya, segle X – vers 1014)

Vescomte de Barcelona (vers 985 – vers 1014). Fill i successor del vescomte Guitard. Es casà amb Riquilda, filla de Borrell II.

El 985, arran de la gran expedició d’al-Mansur contra Barcelona, el comte Borrell, que n’era absent, li encarregà la defensa de la ciutat; havent estat capturat, fou conduït a Còrdova amb els captius cristians.

Durant els cinc anys que hi va restar presoner, exercí el vescomtat el seu germà Geribert. Rescatat a mitjan 990, reprengué les funcions vescomtals fins que, a la seva mort, el succeí el seu fill Bernat Udalard.

Udalard Bernat *

Deixa un comentari

Veure> Udalard I de Besalú (vescomte de Besalú, segle XI-vers 1115).

Uclés i Cifuentes, Josep

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1952 – la Roca del Vallès, Vallès Oriental, 12 setembre 2013)

Pintor. En les seves obres recrea un univers oníric, protagonitzat per l’element humà, en el qual es fa present l’erotisme i l’esoterisme.

Ubach i Vinyeta, Francesc d’Assís

5 Respostes

(Tiana, Maresme, 5 novembre 1843 – Barcelona, 17 gener 1913)

Escriptor. Va prendre part en la fundació de la Jove Catalunya i La Misteriosa.

Poeta romàntic, participà als Jocs Florals de Barcelona, i hi fou nomenat mestre en gai saber el 1874.

Els seus poemes quedaren recollits en els llibres Celísties (1866), Expansions (1879) i Romancer Català (3 volums, 1877-94).

Deixà al teatre l’estudi Teatre Català, a més d’unes tragèdies d’esquemes romàntics, entre les quals sobresurten Margarida de Prades (1870) i Joan Blanques (1880).

Ubach i Pérez d’Osés, Visitació

Deixa un comentari

(Madrid, 1850 – la Garriga, Vallès Oriental, 1925)

Pintora. Deixebla de Francesc Miralles i Galaup. Es dedicà a la pintura de flors, la figura femenina i l’escena burgesa elegant.

El seu estil segueix fidelment el del seu mestre, fins al punt que algunes obres seves han estat, a posteriori, fraudulentament signades amb el nom d’ell.

Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona des del 1896, sovint a la Sala Parés i en algunes de les exposicions oficials de Madrid.

Ubach, Rafael

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Perpinyà, 1556)

Prelat. Fou canonge de Barcelona.

El 1545 era elegit abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Fou nomenat bisbe d’Elna el 1555.