(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Veure> Sant Joan Fumat (poble).
Vall de Sant Joan, la *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Vall de Sant Daniel, la *
Veure> Sant Daniel (poble).
Vall-de-roses *
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
Veure> Vallcàrquera (poble).
Vall-de-ros
Caseria, al vessant meridional del Montgó.
Vall-de-riu
(o riu de Vall) Vall de la parròquia, davalla del port de Vall-de-riu (o de l’Estanyó) i s’uneix a la vall de la Valira entre l’Aldosa de Canillo i Sant Joan de Caselles.
A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu.
Vall de Montbram, la
(o la Vall; ant: Sant Martí de Montbram o la Vall de Sant Martí) Llogaret, al sud-est del terme, en plena serra de l’Albera, a la vall de Montbram o de la Maçana (vall que s’estén entre els vessants del puig on s’assenta la torre de la Maçana i les gorges de la Vall, al peu del castell d’Ultrera, límit amb el terme d’Argelers). Aquesta vall és coberta per l’important bosc de la Vall.
Era un antic terme centrat en l’església de Sant Martí de Montbram (actual església de la Vall) i el castell de Montbram (adquirti, amb la Vall de Montbram, el 1364, per Pere Blan de Perpinyà).
Vora l’església hi ha la terrisseria de Sant Martí, del ceramista Pasqual Soler.
Vall de Marfà *
Veure> Marfà (antic poble i enclavament).
Vall de la Vansa, la *
Veure> vall de la Vansa (vall del Pre-pirineu).
Vall de la Santa Creu
Subcomarca històrica, dins de la comarca actual. Comprèn el territori dels municipis d’Atsat, Conòsols, Ginclà, Montfort, Puillorenç, Salvesines, Santa Coloma de Rocafort i Sant Martí de Les, que en la divisió departamental francesa del 1790 foren segregats del sector dels Pirineus Orientals i inclosos dins el departament de l’Aude.
Vall de Jesús, la
Convent de franciscans recol·lectes dedicat a la Transfiguració del Senyor, situat als vessants de la serra de la Calderona, del terme de Puçol (pertanyia a la jurisdicció religiosa de Puçol).
Després d’una instal·lació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384. Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570.
Abandonat el 1835, és avui una ruïna total.
