Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Negre -escultors-

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XVII – segle XVIII)

Família d’escultors, iniciada per Francesc Negre (Perpinyà, vers 1661 – segle XVIII)  Escultor. Cosí germà del també escultor Gauderic Negre (Tuïr, Rosselló, segle XVII – Catalunya Nord, segle XVIII).

Format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica. És autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques (1688), d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles (1687) i d’uns retaules -desapareguts- per a Perpinyà.

Fou el pare d’Antoni Negre (Perpinyà, segle XVIII)  Escultor. Seguidor de l’obra del seu pare.

Altres membres d’aquesta família foren:

Miquel Negre  (Perpinyà, segle XVIII)  Escultor. Autor de l’altar de l’Àngel de la Guarda a Nefiac (1757).

Patrici Negre  (Perpinyà, segle XVIII)  Escultor. Autor del retaule de Santa Caterina de Vinçà (1776).

Negrals, els

3 Respostes

(Sanet i els Negrals, Marina Alta)

Poble, forma un sol nucli amb Sanet (dividit per un torrent).

D’origen islàmic, fou lloc de moriscs (12 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. Depengué de Dénia i després de la rectoria de moriscs del Ràfol d’Almúnia (1535). Fou de la senyoria de la família Pasqual, que el 1611, després de l’expulsió dels moriscs, atorgà nova carta de població.

Formà municipi amb Sanet en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal i, definitivament, des del 1834 amb el nom actual.

Negra, serra -Ribagorça-

2 Respostes

(Ribagorça)

Alineació muntanyosa (2.810 m alt), estesa entre el coll de Llauset i el de Castanesa, que separa la vall de Benasc (Vallhiverna) del de Castanesa.

Negra, punta -Ribera Baixa-

Deixa un comentari

(Cullera, Ribera Baixa)

Cap de la costa, al sud-oest del promontori del cap de Cullera.

Negra, puig de coma * -Vallespir/Garrotxa-

Deixa un comentari

(Vallespir / Garrotxa)

Veure> puig de Comanegra  (cim de la serra de Monars).

Negra, cova -Vall d’Albaida-

3 Respostes

(Bellús, Vall d’Albaida)

Cova, a l’estret de les Aigües de Bellús. Conté estrats, molt potents, d’època mosteriana, excavats en part. Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València.

Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani (parietal) d’home de Neandertal.

Nebot i Sans, Josep

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – 1754)

Jurisconsult. Deixeble de Vicent Tosca, juntament amb Andreu Piquer és considerat com a introductor dels corrents del pensament europeu de l’època. Fou corregidor de València. Com a advocat actuà en el plet de la successió del ducat de Gandia, a favor del comte de Benavent.

Obres seves són Alegaciones (que s’han perdut), Epistolario IV Mayáns y Nebot i Un jurista teórico y un práctico.

Nebot i Pérez, Josep

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 17 abril 1853 – València, 24 març 1914)

Escriptor i farmacèutic. S’encarregà de la secció mèdica de la biblioteca de la Universitat de València.

Dedicat a la lingüística, va escriure Apuntes para una gramática valenciana popular i Tratado de ortografía valenciana clásica (1910), prologat per Teodor Llorente. Va escriure, a més, Recuerdo apologético del Dr. Agustín Martí (1904).

Nebot, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1743 – Madrid, 1791)

Marí. Fou capità del port d’Algesires i del port de València i arxiver de la secretaria d’estat de marina.

Formà una notable col·lecció numismàtica, i escriví una Descripción histórica y geográfica del río Turia (1793).

Nebot, Ascensi

2 Respostes

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

(dit el Frare)  Guerriller i franciscà. Sostingué diverses lluites contra els francesos durant la guerra del Francès. El 1813 assetjà i féu rendir Morella i el seu castell.

Comandant de la divisió de València, tenia a les seves ordres els regiment dels Francs.