(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Veure> estany de Lanós (llac a 2.150 m alt).
Nos, estany de la *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Normalització Lingüística a les Illes Balears, llei de
(Illes Balears, 29 abril 1986)
Llei aprovada per unanimitat pel Parlament Balear. Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l’exposició de motius entre l’oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana.
El seu abast, en general, és semblant al de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya. A part l’exposició de motius, consta d’un títol preliminar i quatre títols més, dedicats, respectivament, a l’ús oficial, l’ensenyament, els mitjans de comunicació social i la funció normalitzadora dels poders públics.
El Tribunal Constitucional (1988) n’anul·là l’article 5.2 i un incís de l’article 7.1, similars als articles anul·lats anteriorment de la llei catalana; l’article 13, que feia referència a l’ús del català en la vida militar, i l’article 20.2, que exigia coneixements suficients de català i castellà per a poder obtenir el títol de graduat escolar.
Nonó, Jaume *
Veure> Jaume Nunó i Roca (compositor català, 1824-1928).
Nonis, Pasqual
(l’Alguer, 1923 – 1968)
Promotor cultural. Exercí les carreres d’advocat i de jutge. Fou un dels fundadors de l’Agrupació Catalana d’Itàlia (1960) i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’Alguer (1961).
Col·laborà a Estampes de Sardenya, de Manuel Pagès, i a Alguero. Cara de roses, d’Antoni Bal·lero de Càndia.
Nompot *
Nom antic de la població de Montfort.
Noja i Ruiz, Higini
(Nerva, Andalusia, 8 novembre 1896 – València, 1 febrer 1972)
Anarco-sindicalista. Miner, es traslladà a València a 21 anys per a exercir de mestre racionalista. No tingué una excessiva pràctica organitzativa, però fou, en canvi, un important propagandista confederal a través d’una intensa activitat literària i assagística.
Col·laborador assidu d’“Estudios”, escriví un gran nombre de novel·les socials –Los Galeotes del Amor, Los sombríos, Como el caballo de Atila, Un puente sobre el abismo, etc.- i obres doctrinals –Hacia una nueva organización social (1932), La Revolución actual española (1937), etc.-, en les quals, proposant un programa mínim de realitzacions immediates, defensà la possibilitat de construir el comunisme llibertari a partir dels sindicats.
Nogués, Fèlix
(Barcelona, 1743 – 1777)
Pintor. Era deixeble d’Antoni Viladomat.
Noguerola, la
Antic nom de la Noguera Ribagorçana, que ha donat nom al sector dit la Terreta.
Noguero
(Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Llogaret (1.025 m alt), fins al 1970 de l’antic terme de Monesma de Ribagorça, i actual cap del municipi, al vessant meridional del cap de les Torralles. L’església és dedicada a sant Pere.
Noguera i Sotolongo, Vicent Llorenç
(l’Havana, Cuba, 30 juny 1811 – València, 10 octubre 1889)
Polític. Anà a València quan tenia 9 anys per decisió del seu oncle Vicent Joaquim Noguera i Climent, hi estudià filosofia i dret i hi fou, després, catedràtic. Romangué un quant temps a Madrid, on féu amistat amb Donoso Cortés i Jaume Llucià Balmes.
Un cop mort Ferran VII de Borbó, s’exilià. S’entrevistà diverses vegades amb el Pretendent i amb els partidaris d’aquest perquè reconeguessin Isabel II de Borbó. Tornà a València el 1843 i, al cap de dos anys, fou regidor de l’ajuntament. Posteriorment, l’elegiren diputat provincial i diputat a corts, i el 1851, senador.
Secretari del Senat (1867), membre de la Junta revolucionària del cantó valencià (1873), el 1875 fou designat president de la diputació provincial i, el 1877, senador vitalici.
