(Catalunya Nord, segle XVIII – segle XX)
Títol concedit el 1767, per Lluís XV de França, a Josep d’Oms i de Tord, baró de Tresserra, sobre les seves senyories d’Oms, Tellet, Sureda i Bages.
S’extingí al principi del segle XX per manca de successió masculina.
Guillem d’Oms (Catalunya Nord, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Noble. Era un cavaller dels senyors d’Oms rossellonesos. Prengué part en la conquesta de Mallorca, d’on fou el genearca del llinatge a aquesta illa.
Guillem d’Oms (Illes Balears, segle XIII – segle XIV) Fill de l’anterior. El 1315 li fou concedida la cavalleria de Vernissa, a Alcúdia, que havia estat dels templers.
Guillem d’Oms (Rosselló, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III a la guerra contra Castella. Caigué presoner a Magallón (Aragó) el 1363. Passà captiveri a Sevilla. El 1366 declarava al procés contra Bernat III de Cabrera.
Francesc d’Oms (Rosselló, segle XIV) Cavaller. El 1343 era un dels dos capitans de la guarnició de Canet quan la plaça fou atacada per Pere III el Cerimoniós. La vila fou lliurada sense lluita, i per això tota la guarnició tingué garantit el pas franc fins a Perpinyà.
Francesc d’Oms (Illes Balears, segle XV – 1440) Jurat en cap de Mallorca. En el seu testament, cridà a la seva herència, a manca d’hereus més propers, el seu parent Pere Arnau d’Oms, que vivia al Rosselló.
Francesc d’Oms (Palma de Mallorca, 1633 – segle XVII) Filòsof i jesuïta. Tingué fama de bon orador i deixà escrits abundants.
(Catalunya Nord, segle XV – 1482)
Senyor del castell de Tatzó d’Avall, que li confiscà Lluís XI el 1476. Fou l’iniciador de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca.
El 1466 es casà amb Gallarda de Bellcastell (morta el 1506), que li aportà les senyories de Vilallonga de la Salanca i de Talteüll amb la seva capitania, i la casa aloera de Bellcastell. El seu besnét fou:
Onofre d’Oms i d’Oms (Catalunya Nord, segle XVI – vers 1596) Senyor de Vilallonga de la Salanca. Es casà en segones noces (1563) amb Maria de Cabrera i Colom, i per aquest fet llurs descendents empraren també aquest cognom. Foren pares de:
Bernat d’Oms i Cabrera (Catalunya Nord, segle XVI – 1630) Era senyor de Vingrau. El 1598 s’uní en matrimoni a Àngela Desbosc de Vilagaià i Desbosc, que vinculà el seu cognom en llur descendència. Morí ofegat al Tec. Foren pares de:
Josep d’Oms-Cabrera i Desbosc (Catalunya Nord, segle XVI – 1641/45) Féu costat al lloctinent comte de Santa Coloma. Fou pare de Manuel d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova.
Bernat d’Oms (País Valencià, segle XIII – vers 1338) Noble. El 1318 comprà a Eiximèn d’Oris el castell de Sella. Fou possiblement besavi de Tomàs d’Oms (País Valencià, segle XIV – 1404/05) Noble. Era senyor de Sella. El rei li concedí (1366) l’alqueria de Fraga dels Abats, prop de Cocentaina. Fou besavi de Jaspert d’Oms i Mercader (País Valencià, segle XVI) (àlies Lluc de Benoste) Noble, senyor de Sella. Pladejà (1510) per la baronia de Relleu. Morí sense fills, deixant la seva herència amb imposició de cognom i armes al seu cosí germà Miquel Joan Mercader.
Bernat d’Oms (Illes Balears, segle XIV) Jurat en cap de Mallorca (1360).
Bernat d’Oms (Rosselló, segle XVII) Noble. Combaté al Rosselló contra els francesos. Serví a la cavalleria. En 1639, al front d’una companyia muntada, participà destacadament al setge de Salses.
(Catalunya Nord, segle XV – 1530)
Cavaller i marí. Fill i hereu de Guillem I d’Oms de Santapau i Fabra, i d’Anna de Perapertusa. De jove prestà servei a les naus que vigilaven les costes de Granada. El 1511 reclamava la possessió del castell de Rosanes. El mateix any, amb unes galeres catalanes, reforçà Ceuta i tot seguit anà a Tànger, on desembarcà amb 600 homes, els quals derrotaren les forces de Fes.
A la mort del seu pare n’heretà les possessions i la castellania de Cotlliure. El 1512 participava en accions a la costa granadina, a Tànger, a Gènova i efectuà moltes accions contra els corsaris nord-africans i contra les rutes de comerç marroquines, durant les quals féu captures d’importància. El 1516 dirigí un gran xoc contra una formació naval moresca, que guanyà. En temps de Carles V fou nomenat virrei de Mallorca.
De les seves tres mullers tingué almenys cinc fills i cinc filles, com l’hereu Berenguer, Antoni o Elisabet, que es casà amb el vescomte de Rocabertí.
Berenguer d’Oms (Catalunya, segle XIII – després 1299) Iniciador de la línia dels senyors de Calmella. Heretà del seu pare, Arnau I d’Oms, la senyoria de Calmella. Fou avi de Guillem d’Oms i Clairà.
Berenguer d’Oms (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Dirigí una expedició de reforç enviada a la Morea en 1316, per sostenir-hi les reivindicacions de l’infant Ferran de Mallorca. Quan hi arribà, l’infant ja havia mort a la batalla de la Manolada i l’empresa es trobava irremissiblement abocada al fracàs.
Berenguer d’Oms (Illes Balears, segle XIV) Jurat en cap de Mallorca (1340). Formava part de la línia dels Oms de Mallorca.
Berenguer d’Oms (Catalunya Nord, segle XV – Castella, segle XV) Noble. Fou el primer membre dels Oms de Castella. Sembla que passà a Castella al servei del rei Joan II el Sens Fe i s’establí a Villafrechos i a Villalón canviant el cognom originari pel d’Olmos. Els Olmos-Girón foren després regidors perpetus de Lleó i marquesos de Torreblanca.
Berenguer d’Oms (Catalunya, segle XVI) Cavaller. El 1551 era capità de les galeres de Sicília.
(Rosselló, segle XIV – segle XVII)
Llinatge de cavallers i després nobles. Originari del castell d’Oms, que li donà el nom.
El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms (Catalunya Nord, segle XI) Vivia el 1011 (encara que la tradició familiar el feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf). Descendent seu fou:
Bernat I d’Oms (Rosselló, segle XIII – després 1251) Senyor d’Oms. Avi de:
Arnau I d’Oms (Rosselló, segle XIII – 1260) Senyor d’Oms, Orla i Montescot. Dit també Arnau de Montescot. Fou autoritzat pel rei (1250) a construir un castell al lloc de Calmella. Tingué dos fills, Berenguer d’Oms i:
Bernat II d’Oms (Rosselló, segle XIII – després 1279) Noble. Continuà la línia primogènita. Fou el pare de Berenguer II d’Oms i Vila-rasa, i de:
Berenguer I d’Oms (Rosselló, segle XIV – vers 1369) Noble. El 1344 li foren confiscats els béns per la seva fidelitat al destronat rei Jaume III de Mallorca.
(València, 1915 – 1992)
Periodista. Redactor de “Las Provincias”, fou, acabada la guerra civil de 1936-39, redactor d'”Avance” (1939) i redactor en cap de “Levante”. En 1959-92 fou director de “Las Provincias”.
Franquista i anticatalanista, publicà les novel·les Sinfonía patética (1950) i La isla de los lagartos (1958) i els reculls de notes o articles Papeles (1968), Valencia, ciudad abierta (1973) i Dietario personal (1974).
Contrafort (692 m alt) oriental de la serra d’Espadà, tanca pel sud la vall d’Artana.
