Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Oms i Verdaguer, Marcel

Deixa un comentari

(Perpinyà, 16 desembre 1931 – Narbona, França, 22 juliol 1993)

Crític i tractadista de cinema. Principal animador del grup Les amis du cinéma, creat el 1962 a Perpinyà, dirigí “Cinemathèque” (1964), “Confrontation” (1965), “Les Cahiers de la Cinemathèque” (1971) i l’Institut de Recherche et d’Animation sur l’histoire du cinéma (1981).

Publicà El romancero gitano al servicio de la revolución i La guerre d’Espagne vue par le cinéma, sobre la guerra civil espanyola, Histoire de la France au Cinéma, i monografies sobre J.A. Bardem, L. Torre Nilsson, A. Dovzenko, Buster Keaton, G. Kozincev, Josef von Sternberg i Carlos Saura.

Oms i Sern, Ramon

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1815 – 1854)

Escriptor. Abandonà els estudis eclesiàstics per fer de pagès.

És autor d’unes Cobles gratulatòries a la nativitat de Maria Santíssima, que publicà, i d’altres poesies que restaren inèdites.

Oms i Joli, Antoni d’

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, s XVI – 1631)

Rebesnét de Guillem d’Oms i de Ribes. Era senyor de Calmella i de Pià (senyoria que havia heretat dels parents materns).

Es casà amb Jerònima de Jou i Joli, senyora de Vilaclara, que només li donà dues filles, amb les quals s’extingí (1692) aquesta línia dels senyors de Calmella: la petita fou monja canongessa de Sant Salvador de Perpinyà i heretà Calmella i Vilaclara, que llegà al seu convent, i la gran fou:

Maria Anna d’Oms i Jou (Catalunya Nord, segle XVI – 1645)  Fou senyora de Pià. No tingué fills del seu marit Àngel de Pas, senyor de Sant Marçal, a qui féu hereu.

Oms i Guerau, Antoni d’

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII – 1661)

Senyor de Son Oms. Primer membre de la línia que posseí aquesta senyoria amb una cavalleria a Porreres.

Amb el seu casament amb la pubilla Francesca Guerau i Sanglada, adquirí el vincle dels Guerau d’Axartell.

Llur fill fou Jeroni d’Oms i Guerau (Illes Balears, segle XVII – 1679)  Militar. Fou capità i governador de les viles de Petra i Sant Joan de Sineu. Acabà amb els bandolers fent penjar llurs principals caps, entre els quals Gargamellot. La seva rebesnéta fou:

Maria Magdalena d’Oms i de Torrella (Illes Balears, segle XIX)  Muller d’Henri de Chauveron. Aportà l’herència als descendents seus i del seu marit, que avui són els Truyols, senyors de la cavalleria de Borneta, i per mort de la seva néta (1825) passà als Gual de Torrella.

Oms i del Viver, Tadeu d’

1 Resposta

(Catalunya Nord, s XVII – 1695)

Noble. Fill de Guerau d’Oms i de Santmartí i de Caterina del Viver i Descatllar, i germà de Guerau. Heretà del seu altre germà Baltasar el patrimoni rossellonès confiscat (senyoria de Calçà, Morellàs i Sant Martí de Fonollar), que recuperà.

Lluità amb les forces del lloctinent comte de Santa Coloma, però després ho féu (1663) al costat dels francesos.

Fou rebesavi d’Amadeu d’Oms i Moreau-Montcheuil (Catalunya Nord, segle XIX – 1885)  Cavaller de la Legió d’Honor. Fou el darrer representant de la línia dels senyors de Calçà i Morellàs.

Oms i de Vila-rasa, Berenguer II d’

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII – després 1314)

Noble. Fill de Bernat II d’Oms i germà de Berenguer I d’Oms. Lluità amb el seu senyor Jaume II de Mallorca i Felip III de França contra Pere II de Catalunya.

El 1293 rebé els béns del vescomte Jaspert V de Castellnou, fins que el 1298 li foren restituïts.

Fou pare de Bernat d’Oms i de Vila-rasa (Rosselló, segle XIV – 1356)  Noble. Amb el seu fill gran, Berenguer III d’Oms i de Mura, anà a l’expedició de Sardenya (1354) i fou tramés com a ambaixador al jutge d’Arborea (1355) per negociar la pau amb els governs.

Oms i de Sant Joan, Berenguer d’

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII – després 1704)

Cavaller d’Alcàntara. A la seva mort s’extingí la segona línia dels Oms de Mallorca, i la seva herència passà als Truiols i el 1770 als Vilallonga, marquesos de Casa-Desbrull.

Oms de Santapau i Fabra, Guillem I d’

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XV – després 1517)

Noble. Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms, etc. Fill de Berenguer (V) d’Oms i de Santapau. Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure.

El 1471, mort ja aquest, secundà l’acció del seu oncle Bernat d’Oms i de Santapau, fins aleshores senescal a Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló. Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei.

Fou el pare de Joan d’Oms i de Perapertusa  (Catalunya Nord, segle XV – segle XVI)  Noble. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Calçà i Morellàs. Fou avi de:

Baltasar d’Oms i Samsó (Catalunya Nord, segle XVI – 1630)  Síndic del rec dels quatre casals. Fou pare de:

Guerau d’Oms i de Santmartí (Catalunya Nord, segle XVI – 1645)  Noble. Es casà amb la pubilla Caterina del Viver i Descatllar, senyora de Calça, Morellàs i Sant Martí de Fenollar. Fou pare de Baltasar, de Tadeu d’Oms i del Viver, i de:

Guerau d’Oms i del Viver  (Catalunya Nord, segle XVII – 1707)  Militar. Germà de Baltasar i de Tadeu. Fou el fundador de la branca dels marquesos d’Oms. Fou coronel del regiment Reial Rosselló d’infanteria i pare de:

Joan d’Oms i de Taqui  (Catalunya Nord, segle XVII – vers 1746)  Coronel d’infanteria. Era senyor de Parestortes. Fou succeït pel seu fill:

Francesc Xavier d’Oms i de Foix-Bearn (Catalunya Nord, segle XVIII – 1755)  Coronel d’infanteria. Fou baró de Tresserra, per la seva muller, i senyor de Sureda per la seva mare. El succeí el seu fill Josep d’Oms i de Tord.

Un altre membre d’aquesta família era Josep d’Oms i de Taqui  (Catalunya Nord, segle XVIII – 1826)  Fou l’iniciador de la branca de Pontellà, la qual s’extingí amb la seva besnéta Carolina d’Oms i Ferrer (Catalunya Nord, segle XIX – 1936)  A la seva mort s’extingí la branca de Pontellà i tots els Oms.

Oms de Santapau i de Sentmenat, Antoni I d’

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XVI – 1557)

Fill de Berenguer IV d’Oms de Santapau i de Perapertusa, dit el Vinculador. Heretà els dominis paterns, amb la capitania dels castells reials de Cotlliure i, per part de la seva mare, el castell de Rubí.

Es dedicà a la marina i comandà una galera gran de la seva propietat. Fou (1538) cavaller de l’orde de Sant Jaume. Abans de morir creà un vincle agnatici amb el seu patrimoni.

Fou el pare de Ramon d’Oms i de Calders, Antoni II d’Oms de Santapau i de Salbà i Berenguer VII d’Oms de Santapau i de Calders.

Oms de Santapau i de Salbà, Antoni II d’

1 Resposta

(Rosselló, segle XVI – Palma de Mallorca, 1582)

Lloctinent general de Mallorca (1578-82). Fill d’Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat, de qui heretà la castellania de Cotlliure, que ell cedí finalment al seu nebot Galceran de Sentmenat.

Durant la seva lloctinència promogué la construcció de torres i talaies a tota la costa de Mallorca i sobretot la muralla de Palma, i introduí algunes modificacions al projecte fet per Jacobo Paleazzo Fratin, fet que ocasionà la protesta dels jurats al rei.

També fou confeccionada la primera estimació general de béns rústics i urbans de l’illa, iniciada el 1578 en compliment de la sentència arbitral del 1512, cavall de batalla que ja havia estat dels agermanats i base d’un nou sistema de distribució impositiva. D’altra banda, el municipi aconseguí de cancel·lar el seu deute exterior.