(Tavernes de la Valldigna, Safor)
Despoblat, situat al sud de la ciutat.
Antic lloc de moriscs (43 focs el 1609) de la fillola de la vall d’Alfàndec, restà despoblat a l’expulsió.
(Tavernes de la Valldigna, Safor)
Despoblat, situat al sud de la ciutat.
Antic lloc de moriscs (43 focs el 1609) de la fillola de la vall d’Alfàndec, restà despoblat a l’expulsió.
(Alaró, Mallorca, 2 setembre 1800 – 31 desembre 1868)
“En Roses” Glosador. Deixà moltes composicions inèdites.
Publicà el poema Poesies en mallorquí sobre la creació del món, el pecat d’Adam, les misèries d’aquesta vida, i el judici final (1821, reeditada els anys 1838, 1841, 1844, 1845 i 1857).
Partida, al sector costaner de marjals, al nord del terme.
Veure> Pere de Berga (jurista i conseller de Joan I, segle XIV-1408).
(Alcoi, Alcoià, segle XVIII)
Escriptor. És autor d’uns Documentos morales (1800), de caient humorístic.
Deixà inèdites una Festiva relación i una biografia del pare Tomàs Serrano.
(Castelló de la Plana, segle XVIII – Cagayan, Filipines, segle XVIII)
Frare dominicà. Passà la seva vida a les missions de Cagayan, on assolí una fama extraordinària pel seu zel evangelitzador i per les seves virtuts.
(País Valencià, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)
Pintor anònim de formació valenciana, autor del Retaule de la Pestilència (segona meitat del segle XV) de la parròquia de Santa Bàrbara d’Olzai (Sardenya).
Veure> Ultrera (antic castell).
(Alcoi, Alcoià, 1931 – )
Escriptor. Col·laborà a la publicació local “Ciudad”.
És autor de la novel·la Pesadilla.
Caseria, al sector meridional, dominada per la serra d’Oltà (586 m alt), alineació subbètica situada a llevant de la serra de Bèrnia, entre els barrancs de Mascarat i del Peu Roig, al límit dels termes de Benissa i de Calp.