Poble (171 m alt) i antic municipi, s’assenta al peu del coll de la Savina i de l’antic castell d’Òpol, aturonat a 400 m alt, d’origen romà, però refet i poblat per Jaume I (que li donà el nom de Salvaterra) el 1246 per tal de guardar la frontera amb el regne de França.
Constituí la fortalesa catalana més important, juntament amb les de Perpinyà i (des del segle XVI) de Salses, fins al tractat dels Pirineus (1659).
L’antic terme comprenia també l’església de Valloriola.
(Palma de Mallorca, juny 1879 – agost 1890)
Diari en castellà. Òrgan del partit republicà possibilista, fundat i dirigit per Joaquim Fiol. Els redactors que tingué inicialment cessaren quan Antoni Maura s’uní al partit fusionista de Sagasta el 1881.
Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d’Antoni Maura.
(València, 15 juliol 1860 – 30 gener 1866)
Diari. Tingué una primera època (fins al febrer 1861) políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González. Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per T. Llorente i Olivares.
En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb l’impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per “Las Provincias”.
Jaciment paleontològic, situat en una antiga explotació de colada estalagmítica, popularment coneguda com a ònix (cova de s’Ònix) a Manacor.
Durant les tasques d’explotació es localitzà un reompliment d’origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d’amfibis, rèptils, l’artiodàctil Myotragus, petits vertebrats procedents d’egagròpiles d’ocells estrigiformes i nombroses restes d’ocells. El conjunt de vint-i-vuit espècies d’ocells determinades permet establir una significació ecològica de l’ornitofauna en el límit Plioquaternari de Mallorca.
Aquest jaciment permeté conèixer millor les particularitats del bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus kopperi, espècie intermèdia entre Myotragus antiquus, del Pliocè superior, i Myotragus batei, del Plistocè inferior de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 1828 – 1907)
Pintor i escriptor. Intentà una mesurada adaptació del romanticisme literari –Poesías (1853)- i plàstic.
Al seu Tratado de Paisaje (1862) acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española (1886-87). Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica.
Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic.
Despoblat, al sud de la vila.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (13 focs el 1563), annexat el 1534 a la rectoria de Benisseclí. Fou de la senyoria dels Cardona, marquesos de Guadalest.
Despoblat, situat al sud del poble.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (54 focs el 1602), annexat el 1534 a la rectoria de Benisseclí. Fou de la senyoria dels Cardona, marquesos de Guadalest.
Partida, entre la vila i el riu Magre.
(la Guingueta d’Ix, Alta Cerdanya)
Poble de l’antic municipi de Càldegues, a l’esquerra del Segre, vora el límit amb l’enclavament de Llívia.
(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa)
Partida, al sector nord-occidental del terme, als vessants meridionals de la serra de la Xortà, on neix el barranc d’Onàer, que aflueix al riu d’Algar per la dreta.
