Nom en castellà de la ciutat d’Oriola.
(Vila-real, Plana Baixa, 1648 – País Valencià, 1689)
(o d’Orient) Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. Té obres a les esglésies de Xilxes, Dénia i Alcalà de Xivert. És molt notable, en aquesta darrera, la tela Rescat del Sagrament a Àfrica. Al Museu de València és exhibit el seu Sant Bru.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Veure> Olient (antic terme).
(Mallorca, segle XIV – )
(o cavalleria d’Orient) Títol concedit el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d’Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre’l a Pere III de Catalunya.
Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d’Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor.
El 1432 passà per compra als Llucos, el 1442 als Numís i, després, als Santpons, Togores, Verí i Ferrandell.
(Bunyola, Mallorca Tramuntana)
Poble, situat al centre de la vall d’Orient, oberta a l’interior de la serra de Tramuntana, entre la serra d’Alfàbia (1.067 m alt.) i el puig d’Alaró (822 m alt.), i drenat pel torrent de la cova Negra.
La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi; fou erigida el 1796 en vicaria in capita; en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric. Durant el segle XIX sofrí un procés de despoblament.
Fou el centre de la baronia d’Orient.
Caseria, al sector septentrional del terme, a llevant del Palamó.
(Andorra, 12 octubre 1989 – )
(ORTA) Organisme públic de radiotelevisió promogut pel govern d’Andorra. Les activitats d’aquest organisme inclouen la gestió dels serveis públics de ràdio i de televisió, que han patit una trajectòria irregular amb successives aparicions i desaparicions de l’espectre radioelèctric.
Responsable de les emissions de Ràdio Nacional d’Andorra (RNA), de caràcter general, i d’Andorra Música, dedicada a la ràdio-fórmula, al gener de 1997 promogué el llançament d’Andorra Televisió (ATV). Aquesta emissora de televisió pública té un caràcter general, cobreix la jornada completa i atorga importància als programes de producció pròpia, que tracten de qüestions pròximes als ciutadans andorrans.
El 13 d’abril de 2000 les emissions ràdio-televisives andorranes passaren a dependre de la nova societat Ràdio i Televisió d’Andorra, amb l’objectiu d’harmonitzar la difusió radiotelevisiva andorrana amb els marcs legals que regulen les noves tecnologies en l’àmbit europeu.
Enllaç web: Andorra Difusió
(València, 1800 – 1881)
Impressor. Fill de Josep Orga i Gómez. Era tipògraf. Adaptà obres teatrals del francès al castellà, i traduí també a aquest idioma alguns llibrets d’òpera italiana.
Escriví els llibres Valencia durante la guerra civil de los siete años (1875), Apuntes históricos de la Milicia Nacional de Valencia, desde su creación en 1820 hasta 1823 (1855) i el quadre escènic Entrada de Alfonso XII en Valencia en 1875.
Conreà també les lletres vernacles col·laborant a “Valencia Ilustrada” i als calendaris de “Lo Rat Penat”, amb poesies diverses i publicant narracions com Lo palleter i Tonet lo saragatero. Deixà inèdita una Fraseologia per facilitar llegir i escriure lo llemosí de l’any 1300 fins a hui (1878).
(València, 1744 – 1899)
Família d’impressors. Fou creada per Josep Jaume d’Orga i Ximeno (Muel ?, Aragó, 1701 – Madrid, 1756) Impressor. Aprengué l’ofici a l’impremta de Bordazar, al capdavant de la qual estigué un quant temps (1744). Després d’haver treballat a l’estranger, s’instal·là a Salamanca amb una companyia d’impressors, i el 1750 a Madrid.
Es casà amb Antònia Gómez i foren pares de:
(Maó, Menorca, 24 abril 1787 – París, França, 12 març 1853)
Metge i químic. Estudià medicina a les universitats de València i Barcelona, i ciències naturals a la de París. S’especialitzà en química i en toxicologia i féu recerques aprofundides sobre la morfina, l’hidroclorat de barita, l’àcid arsènic, etc.
Va ésser nomenat membre de l’Institut de França, professor de medicina legal a la Facultat de París i catedràtic de química a la mateixa institució. Organitzà l’Hospital Clínic de París i altres institucions científiques a la capital francesa (Jardí Botànic, Galeria d’Anatomia Comparada, etc). Fou considerat una de les personalitats més eminents del s XIX en la seva especialitat i en medicina legal.
Publicà un Traité des poisons ou Toxicologie générale (1814-15), llibres sobre medicina legal i forense i llibres de química.
