Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Palmar, el -València-

(València, Horta)

Poble, situat a l’extrem sud-oriental de l’Albufera. El terreny és totalment pla i en determinades èpoques de l’hivern resta tot voltat d’aigua (illa del Palmar) llevat de la comunicació per carretera.

Antic poble de pescadors de l’estany, havia format part del municipi de Russafa. L’església de Jesús és sufragània de la de Pinedo. A la fi del segle XIX tingué un gran creixement a causa dels aterraments de l’Albufera, que crearen els actuals arrossars, avui la principal activitat econòmica.

Compta amb una de les més antigues comunitats de pescadors, que, amb les de Catarroja i de Silla, tenia el monopoli de la pesca de l’Albufera (les calades eren sortejades anualment). Aquesta activitat és ara molt minvada.

Són tradicionals els llocs de menjar típic de l’Albufera (arròs, allipebre).

Palmanill

(Targasona, Alta Cerdanya)

Masia i antic lloc, al sud del poble.

Palma Nova -urbanització-

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

(o Palmanova)  Urbanització i nucli turístic, estesa al sector de ponent de la badia de Palma, al voltant de la platja de Palma Nova, al nord de la punta de sa Porrassa. Hi ha nombrosos hotels, restaurants i cases d’estiueig.

En gran part formava part de la possessió de ses Planes. La primera urbanització fou dirigida per Josep Goday.

Palma de Fontes, Cosme

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVI)

Humanista. Fill de Gabriel Palma de Fontes. Era teòleg destacat. Fou tramès per Felip II al concili de Trento (1563), on pronuncià un discurs remarcable. Defensà la religió catòlica a Flandes i per això fou perseguit; aconsellà al rei que fes retornar a la Península Ibèrica els estudiants que estudiaven a Flandes.

L’any següent era nomenat el primer canonge lectoral de la recentment creada diòcesi d’Oriola.

Felip II el reclamà a la cort, on li encarregà la traducció al llatí d’algunes obres gregues de sant Atanasi que es trobaven, en mal estat, a la biblioteca d’El Escorial.

Palma, pic de la -Capcir-

(els Angles / Formiguera, Capcir)

Contrafort (2.474 m alt) oriental del puig Peric, dins el massís del Carlit, que separa les valls de Lladura i de Balcera, termenal dels dos municipis.

Palma, La -setmanari-

(Palma de Mallorca, 4 octubre 1840 – 25 abril 1841)

Setmanari d’història i literatura. Aparegueren un total de 30 números. Redactat per Josep M. Quadrado -ànima de la revista-, Tomàs Aguiló i Antoni Marià Montis.

Primera mostra del romanticisme històric a Mallorca, tingué en general un elevat to intel·lectual i, malgrat ésser tota redactada en castellà, dedicà especial atenció als temes mallorquins i d’història de Mallorca.

També la literatura de creació, girava entorn de la mateixa temàtica. Inclogué també articles de crítica literària i costumistes, traduccions de poetes estrangers, etc.

El 1890 es publicà un número extraordinari de commemoració.

Palma, baronia de -País Valencià-

(País Valencià, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, creat el segle XV. Centrada en el castell de Palma, prop de Gandia. Comprenia també el terme d’Ador.

Pertangué als Pròixida. A la darreria del segle XV passà, per enllaç, dels Tolsà als Montcada, comtes, i després marquesos, d’Aitona, que la uniren a llurs estats.

Palma, badia de

(Mallorca)

Badia de la costa sud de l’illa, al fons de la qual hi ha Palma de Mallorca. La seva boca, entre els caps de Cala Figuera i Enderrocat, té 13 milles d’amplària, i la profundidat oscil·la entre els 8 i els 9 m al port de Palma i 50 m a la boca. És oberta als vents procedents del sud i del sud-est.

El litoral és un centre d’atracció turística ben conegut a escala internacional, amb les platges baixes (platja de Palma) o de cales i roques (caps Falcó i Enderrocat) i amb alguns illots (ses Illetes).

Les costes baixes foren esmaltades de maresmes fins que a mitjan segle XIX, un neerlandès va aconseguir de dessecar-les amb molins de vent (barri actual des Molinar), que posteriorment serviren per a l’extracció d’aigua que originà l’horta de Palma o Es Prat de Sant Jordi.

Far a la punta de Cala Figuera, i al cap Blanc, al litoral oposat i ja fora de la badia. Tota aquesta zona presenta una forta concentració hotelera.

Palma, aeroport de *

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Veure> aeroport de Son Sant Joan (principal aeroport de les Illes Balears).

Palma -nom romà-

(Mallorca)

Ciutat romana que correspon a l’actual Palma de Mallorca.