Llogaret, a l’esquerra de la riera de la Maçana, al peu del turó on s’alça el castell d’Oltrera. L’església és dedicada a sant Alexandre; hi és venerada la Mare de Déu de Pava i, també, sant Sebastià i sant Ferriol (l’església és coneguda modernament amb el nom de Sant Ferriol de la Pava).
El terme de la Pava depenia, a l’edat mitjana, de la capellania d’Ultrera, annexa a l’ardiaconat del Vallespir.
(ant: el Port de Valentí) Llogaret i centre industrial, fins a mitjan segle XX del municipi de Banyuls de la Marenda, al fons del port de Valentí o badia de Paulilles, oberta als caps de Biarra i d’Ullastrell, on la vall de Cosprons arriba a la mar.
La seva fàbrica de productes químics elabora explosius per a ús civil.
Coma de la vall de Benasc, al vessant septentrional del massís de Pocets, prop del límit amb la vall de Gistain.
Al sector més alt hi ha la gelera de Paül l’aigua de la qual s’escola dins el güele de Paül, 350 m damunt el llit del riu d’Estós.
Veure> Joan Pau Guardiola (pintor català dels segles XV i XVI).
(Sogorb, Alt Palància, 10 maig 1857 – 9 maig 1937)
Botànic. Reuní un herbari particular d’unes 70.000 mostres de plantes d’Europa i mediterrànies d’Àsia i Àfrica. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Institució Catalana d’Història Natural.
De les seves obres cal esmentar Plantas de la provincia de Huesca, Contribución a la flora de Granada: Plantas de la Bética i Una visita botánica al Rif. El 1928 dirigí la revista de botànica “Cavanillesia”.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, segle XIV – segle XV)
Cavaller i mestre de la casa de Benet XIII. Fill del donzell Guillem de Pau, senyor de Cervera de la Marenda, el qual succeí en aquest domini vers el 1384. El 1395 estava en guerra amb Joan de Pau, baró de Pau i senyor de les Abelles, cosí germà del seu pare.
El 1398 s’embarcà amb l’estol de Pere de Sagarriga que anava a auxiliar el papa d’Avinyó, Benet XIII, assetjat per les tropes del rei de França. Restà com a oficial del palau papal i protegí la fugida de Benet XIII fins al castell Renard. El 1404 comandava l’escorta que protegia l’ambaixada tramesa per Benet XIII al papa de Roma Bonifaci IX.
A Roma fou empresonat al castell de Sant’Angelo i redimit per un fort rescat pagat per Benet XIII, que, quan retornà de Roma, el nomenà mestre de la casa del papa, càrrec que encara exercia el 1407. Sembla que morí sense descendència.
Fou germà de Guillem de Pau, abat de Banyoles.
Antiga torre de defensa de la costa, a l’indret de l’actual nucli des Coll d’En Rabassa. En 1891-98 s’hi construí un fort.
(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)
Ermita, que consta d’una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s’alça al cim del puig de son Seguí, al sud-est de la vila. És dedicada a la Mare de Déu de la Pau.
Fou fundada el segle XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 (del 1772 al 1800 estigué deshabitada). És tradicional l’aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat.
Diversos poetes han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu.
Església de la Mare de Déu de la Pau, nom que prengué l’antiga església parroquial de Castellitx.
Barri de la ciutat, al sud del nucli urbà. És un sector comercial i industrial.
