(València, segle XV – després 1515)
Poeta. Notari, exercí diversos oficis: conseller, membre del tribunal d’examen de notaris, majoral del col·legi, guardià del vi (1490), procurador de miserables (1512).
Participà en la justa poètica valenciana del 1474 (Obres e trobes) amb cinc octaves amb tornada de quatre versos, en català.
(Xàtiva, Costera, segle XVIII – Madrid ?, 1828)
Escriptor polític. Es graduà en teologia a València i després passà a la cort.
Publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido (1789), Cathechismus Romanus (1798), El censor de la historia de España (1802), El Anti-Quijote (1805), una Descripción de las dos batallas del Bruch i un Elogio de los ampurdaneses, publicats a Manresa el 1809.
(València, segle XV)
Prosista. El seu nom figura a la llista de poetes que van prendre part al certamen celebrat a València l’any 1474 en honor de la Concepció de la Verge, que donà lloc a la impressió de les Obres e trobes en llaor de la Verge Maria.
A ell és deguda l’obra hagiogràfica Vida de la Sacratíssima Verge Maria, coneguda posteriorment amb el nom de Verge de la Verge Maria, així com la traducció de la Imitació de Crist, que dedica a Isabel de Villena. Traduí del llatí una vida de sant Vicent Ferrer.
(Alcoi, Alcoià, segle XVIII – València, 1779)
Pintor. El 1767 féu decoracions pictòriques per a la parròquia de Santa Maria d’Alcoi, on pintà a les petxines els quatre evangelistes, així com els patrons de la vila. Era pintor al fresc i a l’oli. El 1773 fou creat acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles.
A València deixà obres a la capella de la Comunió de l’església de Sant Nicolau, i a la de Sant Martí.
Veure> Joan Ginés i Pérez (músic valencià, 1548-1600).
(València, vers 1480 – 1549)
Teòleg. Ingressà al convent mercedari de València i completà estudis a Salamanca. El 1526 anà a Tunis en una expedició que redimí 234 captius. Des del 1536 fou comanador perpetu del convent de València i després provincial i vicari general de l’orde.
Ensenyà teologia a la Universitat de València i més tard al col·legi universitari de Gandia, on tingué com a deixeble Francesc de Borja i d’Aragó.
Autor de comentaris en llatí sobre Tomàs d’Aquino (1525, 1548) i d’altres obres i opuscles, alguns inèdits, és considerat com un dels precursors del molinisme.
(Gandia ?, Safor, segle XVI – després 1556)
Erasmista i apologista catòlic. És autor de les obres apologètiques Antialcorán (1596) i Diálogos cristianos contra la secta mahomética y la pertinencia de los judíos, i d’una Historia de las cosas de Italia desde el año 1521 hasta 1530.
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Veure> Montagut (gran masia).
(Catalunya, segle XIX)
Moblista. Destacà a la darreria del segle. Tenia taller a Sants.
(València, 4 març 1535 – Roma, Itàlia, 6 març 1610)
Filòsof, escripturista i teòleg. Es féu jesuïta el 1552 i, després de romandre un quant temps a Sicília, fou destinat a Roma, on ensenyà gramàtica, retòrica, filosofia, teologia i sagrada escriptura. S’especialitzà en llengües orientals.
Entre els seus escrits és interessant De communibus omnium rerum naturalium principia, per tal com és una reacció davant els nous corrents ideològics. Hi defensà l’observació i el judici propi enfront de l’autoritat dels antics, i la matematització dels coneixements físics, però en el fons manté els esquemes tradicionals.
També escriví Commentarium in Danielem Prophetam (Roma, 1587), Commentaria et dissertationes in Genesim (1591-99), Adversus fallaces et superstitiosos artes, id est, de magia, de observatione somnorum et de divinatione astrologica (1591) i Selectae disputationes in Sacram Scripturam (1604-10).
Algunes de les seves obres inèdites són a la Biblioteca Vaticana, a l’Ambrosiana i a la de Viena.
