(País Valencià, segle XVIII)
Dama, òlim Chiriboga. Filla de Margarida Sanç Vilaragut i Abreu de Luna i de Tomàs Chiriboga y Mendoza. Succeí a la seva mare com a quarta marquesa de Llanera i cinquena comtessa d’Olocau.
No tingué fills del seu marit, Joaquín Enríquez del Oro y Mendoza, per la qual cosa la successió passà als Fenollet descendents d’Anna Margarida Sanç de Vilaragut i de Castellví.
(País Valencià, segle XIV – 1357)
Noble. Fill d’un Berenguer. Fou conseller i lloctinent del rei Jaume III de Mallorca, al qual acompanyà (1327) a Barcelona per prestar vassallatge. El 1339 tornà novament a aquesta ciutat a causa de l’homenatge degut pel seu sobirà a Pere III el Cerimoniós. El 1344, a Llançà, caigué presoner dels homes del rei Pere, durant la guerra de despossessió empresa per aquest contra Jaume de Mallorca, monarca al que continuà servint fidelment després de la seva derrota.
Es casà dues vegades: primer amb Sança, filla natural del rei Sanç I de Mallorca, amb la qual tingué Violant de Vilaragut; i després es casà amb Francesca de Boïl, dama valenciana, amb la qual tingué Nicolau de Vilaragut.
(València, 25 octubre 1848 – 17 març 1904)
Pintor. Catedràtic de paisatge a l’Acadèmia de Sant Carles (1891). Participà en exposicions oficials a Madrid i a Barcelona.
És representat, amb paisatges, la seva especialitat, al Museu de Belles Arts de València.
(o Ovanç) Antic lloc i castell, que dominava l’accés des de l’est al pla de la Perxa i de la Cerdanya, bastit a l’esquerra de la Tet, 200 m sota les fortificacions de Montlluís, la construcció de les quals en 1681-91 comportaren la seva destrucció.
El lloc fou donat l’any 965 pel comte Sunifred II de Cerdanya al monestir d’Arles.
(o els Vilars d’Engordany) Antic poble i església, a l’oest d’Engordany, a l’esquerra de la ribera d’Ordino, abans de la seva confluència amb la Valira.
En resta l’església pre-romànica de Sant Romà dels Vilars.
Antic nom del poble de la Cabanassa.
Caseria de la parròquia, a la dreta de la Valira, a la confluència amb la vall de Rius.
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Elevació muntanyosa (1.315 m alt), al límit amb els Ports, a la línia de crestes que separa les conques del Bergantes i del Millars.
El seu cim és aprofitat per al pasturatge.
(València, segle XVII – 1717)
Escriptor. Eclesiàstic. Fill del metge Miquel Vilar. Doctor en teologia i catedràtic de Sagrada Escriptura durant 48 anys de la Universitat de València.
Publicà un Sermón (1689) amb motiu de les exèquies de la reina Lluïsa de Borbó, i algunes poesies seves en llatí i castellà figuren en publicacions de l’època. Deixà inèdits alguns tractats teològics, i inacabat un extens poema en monosíl·labs catalans.
Reuní una important biblioteca particular, que comptava, en morir, uns 17.000 volums.
(València, segle XVII – 1685)
Metge. Des del 1632 era catedràtic d’anatomia a la facultat valenciana, de la qual en seria degà. El 1649 manà una companyia de cavalleria que intervingué a la guerra de Separació, en favor de Felip IV, per reprendre Tortosa.
Durant algun temps fou catedràtic de prima a Nàpols, però tornà a la Universitat de València. Fou metge de cambra de Carles II.
És autor del tractat Statera jatrica Valentina in theriacis viperis pastillis partium podera librans (1664) i d’una altra obra de toxicologia que restà inèdita.
Fill seu era l’eclesiàstic Miquel Joan Vilar.
