Antic nucli costaner i actual barriada, situat a l’extrem oriental de la platja de Casablanca, a llevant de la vila, al fons de la badia que tanca la punta de Pinet, al peu de la serra Gelada.
Racó de l’Oix, el
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Racó, Jordi des *
Pseudònim de l’escriptor mallorquí Antoni Maria Alcover i Sureda (1862-1932).
Racó, es -Eivissa-
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda, al límit amb el de la Vila d’Eivissa, dins la parròquia de Sant Francesc de ses Salines.
Racó, coma del -Conflent-
Coma, afluent dretà de la vall de Balaguer. És separada de la vall de Carançà per una línia de crestes que des del pic de la Fossa del Gegant passa pel pic del Racó de Dalt o Gros (2.779 m alt) i el pic del Racó de Baix o Petit.
Racó * -Bages-
Veure> Sant Cugat del Racó (poble i antiga església).
Ràbita, la *
(Guardamar del Segura, Baix Segura)
Veure> la Fonteta (assentament fenici).
Rabentí *
Veure> el Pont de Rabentí (poble).
Rabaza Fuster, Julián
(Cantavieja, Teruel, 8 març 1868 – València, 31 juliol 1931)
Religiós escolapi. Ocupà alts càrrecs de l’orde a la província valenciana, i en fou provincial el 1906. Fundà els col·legis d’Algemesí i del Grau de València.
Va escriure Escarceos literarios (1902), Poesías (1907), Memorias de un cronista de las fiestas de Urgel (1911), Historia de las Escuelas Pías (4 volums, 1917-18) i Heroísmo y santidad de la venerable madre María Ráfols (1926).
Fundà i dirigí la revista “Piedad y Letras”, i fou redactor de la “Revista Calasancia”.
Rabat, el -Safor-
(l’Alqueria de la Comtessa, Safor)
Partida i casa, al sud del poble, vora el límit amb el terme de Rafelcofer.
Rabat -Baix Segura-
(cast: Rebate) Llogaret, al sud de la ciutat, al vessant meridional de la serra d’Escalona, a la capçalera del riu Nacimiento.
La seva parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Fuensanta.
