(Vila d’Eivissa, Eivissa, 16 febrer 1849 – Madrid, 4 gener 1910)
Arqueòleg. S’inicià en l’arqueologia com a afeccionat. Fou el capdavanter de la descoberta dels grans jaciments púnics d’Eivissa, a l’inici del segle XX. Presidí la Societat Arqueològica Ebusitana, fundada el 1903.
Publicà el primer llibre important sobre l’Eivissa cartaginesa: Los nombres e importancia arqueológica de las Islas Pithyusas (1906).
Fou el pare de Carles Roman i Ferrer.
(Baells, Llitera, segle XVI – València, segle XVII)
Frare dominicà, convertit al protestantisme. Sembla que fou procurador del seu ordre a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa (Llenguadoc). Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents.
El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l’església de Brageirac (Bergerac), es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d’on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603.
Cap de l’extrem meridional de l’illa, a ponent de la punta de ses Portes.
(València, 1784 – 1852)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou deixeble de Vicent López i de Benet Espinós. El 1817 esdevingué acadèmic de mèrit en flors i el 1826 en pintura. Fou professor a Sant Carles i al seminari de Nobles de Sant Pau. Des del 1837 dirigí la sala de flors de l’acadèmia.
Es dedicà a la pintura de flors, però també al retrat: Isabel II nena, Benet Espinós (1829), tots dos al Museu de Belles Arts de València.
Fou el pare de Josep Maria Romà (València, segle XIX) Pintor de flors. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, exposà a les Nacionales de Madrid (1856 i 1858).
Caseria, situada a 6,6 km de la ciutat, a la dreta del riu Magre.
Curs d’aigua de la comarca, afluent dretà del Tec, que neix a la serra de l’Albera, al vessant occidental del puig dels Tres Termes, dins el municipi de l’Albera, transcorre sota el coll del Pertús i després de passar per les Cluses i Sant Martí de Fonoll s’uneix al seu col·lector al Voló.
La seva vall és el pas natural, des de l’època romana, de les comunicacions entre Barcelona i el Rosselló.
(Oliva, Safor / Pego, Marina Alta)
Sequiol del sistema de regadius del Molinell, al límit dels dos termes.
(Castell de Vernet, Conflent / Prats de Molló, el Tec, Vallespir)
Cim (2.724 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó i del pic de Tretzevents, termenal dels tres municipis.
(Alacant, 25 octubre 1850 – 12 juny 1908)
Polític. Fou marquès del Bosc d’Ares (1883), gran d’Espanya (1897), cinquè comte de Casas Rojas i setè comte de Torrellano.
Advocat, milità a la dreta del partit conservador, que presidí a la província d’Alacant. Fou diputat i senador.
Creà el sanatori de Busot i reuní una notable col·lecció bibliogràfica i artística.
(Conflent)
Vall del massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l’Escolà (2.463 m alt), a l’oest de roca Colom (2.507 m), amb el puig de la collada Verda (2.403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2.316 m alt), que limita amb el Vallespir.
La gran vall s’engorja al pas de Rojà, i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent, Saorra (on s’eixampla per a formar la vall de Saorra) i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent.
