Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Ruiz i Torres, Pere

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1951 – )

Historiador. Llicenciat i doctor en filosofia i lletres (història) per la Universitat de València. Professor universitari des de 1976. Catedràtic d’història contemporània. Vice-rector d’ordenació acadèmica i professorat en la Universitat de València (1986-90), i rector en la dita universitat (1994-2002). President de l’Associació d’Història Contemporània i director de les revistes “Ayer” i “Pasajes de pensamiento contemporáneo”.

Autor, editor o coautor, entre altres, dels llibres: Estudios sobre la revolución burguesa en España (1979), Señores y propietarios. Cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850 (1981), España en el siglo XVIII (1985), Història del País Valencià. Època contemporània (1990), La época de la razón (1993), Europa en su historia (1993), Reformas y políticas agrarias en la historia de España (1996), Nacionalismo e historia (1998), Universitat i compromís social (1999), Discursos sobre la historia (2000), The Political Uses of de Past (2002), La Ilustración y las ciencias. Para una historia de la objetividad (2003).

Autor de l’estudi preliminar del llibre de Rafael García Ormaechea, Supervivencias feudales en España. Estudios de legislación y jurisprudencia sobre señoríos (1932, reeditat el 2002).

Ruiz i Guill, Beatriu Anna

Deixa un comentari

(Guardamar del Segura, Baix Segura, 29 gener 1666 – 26 juliol 1735)

Religiosa mística augustiniana. Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria, fins al punt de viure de caritat.

Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques: Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema.

Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat. Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies d’ella.

Ruiz de Lihory i Pardines, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 1852 – 20 gener 1920)

Baró d’Alcanalí i Mosquera, polític i escriptor. Membre del partit conservador, va ésser, també, diputat a corts i alcalde de València. Presidí Lo Rat Penat.

Com a obres principals cal esmentar: Diccionario biográfico de artistas valencianos (1897), Diccionario biográfico de músicos valencianos (1900), Los endemoniados de la Balma (1912) i Cuentos i llegendes regionals (1918).

Ruiz i Capdepón, Trinitari

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, 20 agost 1836 – Madrid, 13 febrer 1911)

Polític. Membre de la Unió Liberal durant la seva joventut, dirigí successivament els dos òrgans que aquest partit tingué a València, “La Unión” i “El Valenciano”.

Posteriorment, formà part de diversos gabinets, sempre presidits pel cap del partit liberal; fou ministre d’ultramar (1888), governació (1888-90, 1894-95 i 1897-99) i gràcia i justícia (1892-94).

Fou l’impulsor de nombroses reformes, especialment de l’aprovació de la Llei de Sufragi Universal del 1890.

Fou el pare de Trinitari Ruiz i Valarino.

Ruices, Los

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel)

Llogaret, a uns 13 km de la ciutat.

Rugat, baronia de

Deixa un comentari

(Rugat, Vall d’Albaida, segle XIV)

Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim.

Des que passà, el 1338, a ésser propietat del monestir de la Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de Rugat i Aielo de Rugat.

Tot i això aquestes se’n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo.

Ruf, castell *

Deixa un comentari

(Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental)

Veure> Castellruf  (cim de la Serralada de Marina).

Ruda, punta de sa -Eivissa-

Deixa un comentari

(Formentera, Eivissa)

Cap de l’illa, a l’est de sa Mola.

Rubions, els *

Deixa un comentari

(Foradada, Noguera)

Nom popular del poble i antic municipi de Rubió d’Agramunt.

Rúbio i Rosell, Rafael

1 Resposta

(València, 1882 – 1941)

Escultor i dibuixant. Germà de Robert. Féu el monument a Cabanilles a l’Alameda de València.

Era professor d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. Sobresortí com a imatger.

Fou el pare de Rafael Rúbio i Vèrnia (València, 1923 – Madrid, 1986)  Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Jaén.