(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)
Santuari, al nord de la vila. Construït en una de les coves de tradició eremítica, habitades des del segle V fins al 1850, obertes a la paret de l’esquerra de les gorges de Galamús, damunt l’Aglí.
Del 1480 a la fi del segle XVI hi hagué una comunitat de franciscans observants.
Són tradicionals els aplecs del dilluns de Pasqua i de Pentecosta.
Barri marítim de la ciutat.
Poblat ibèric. Situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al sud del poble. És un dels més grans i més ben coneguts de la comarca.
Excavat extensament pel Servei d’Excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de Pere Bosch i Gimpera (1915-19) i publicat en detall per Francesca Pallarès (1965).
És protegit per una bona muralla; conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents. Fou habitat durant els segles V-III aC. Els materials es conserven al Museu d’Arqueologia de Barcelona.
Cap del marquesat de Dénia, que tanca pel nord la badia de Xàbia. És una prolongació de la serra del Montgó, que forma penya-segats gairebé verticals, d’uns 100 m d’altitud.
A 163 m alt, damunt el promontori, hi ha el far de Sant Antoni.
L’antiga ermita de Sant Antoni fou erigida el 1373 per la penitent Caterina Bas a l’indret conegut actualment per la cova de la Bassota.
Sant Antoni (Almassora, Plana Alta) Ermita i caseria, a l’esquerra del Millars, aigua avall de la vila.
Sant Antoni (Betxí, Plana Baixa) Santuari (138 m alt), aturonat a l’est de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules. És testimoniat ja el segle XVI. La confraria fou fundada el segle XVII.
Sant Antoni (la Granada, Alt Penedès) Caseria, al nord del poble.
Sant Antoni (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Caseria, al sud-oest de Badies, camí de Castigaleu.
Sant Antoni (València, Horta) Raval de la ciutat, antigament anomenat l’Alcúdia de València, a l’esquerra del Túria, davant la porta de Serrans.
Sant Antoni * (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Veure> l’Ermita de Sant Antoni (caseria).
(Maó, Menorca)
Predi conegut, sota la dominació britànica de l’illa, amb el nom de The Golden Farm, situat damunt la costa septentrional del port de Maó, que en aquest indret forma la cala de Sant Antoni (dividida en dues per una petita punta), on hi ha un desembarcador per al servei de la casa.
Aquest és un notable exemplar del segle XVIII. Fou residència de l’almirall anglès Nelson i, segons una tradició no confirmada, també hi féu estada la seva amant, lady Hamilton.
Antiga torre de defensa de la costa, al nord del poble, vora el grau de Sant Àngel, per on l’estany de Salses comunica amb la mar, i on fou construït en 1962-66 un petit port de pesca i de turisme.
Veure> el Vilar de Sant Andreu (poble).
(Sant Andreu de Sureda, Rosselló)
Abadia benedictina. El primitiu cenobi s’originà a Sant Martí, sota el castell de Voltrera, i vers l’any 820 l’abat Miró va traslladar-se a Sant Andreu de Sureda.
La fundació va afermar-se gràcies a l’abat Sisebut, a la protecció del comte Gaucelm i a un precepte de Lluís el Piadós; el 1109 va passar a dependre de Grassa, i vers el 1592 va cloure la seva vida monàstica.
El cenobi fundà cel·les a Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de la vall de Fenollar.
(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Antic monestir de franciscans alcantarins del poble de Benissivà, fundat el 1612.
Durà fins a l’exclaustració del 1835, després de la qual s’arruïnà i el solar fou convertit en un calvari públic.
