(o Sant Joan de Maó) Església, al centre d’una zona de regadiu, al nord-oest de la ciutat, terra endins de la colàrsega del port de Maó, dita els vergers de Sant Joan, antiga zona d’aiguamolls bonificada al segle XVIII pel governador anglès Richard Kane.
Vora l’església hi ha la font de Sant Joan.
(o Sant Joan de Carbonell) Antic llogaret, al nord-est de la vila, entre la muntanya del Toro i el fons del port de Fornells, al centre dels Horts de Sant Joan, on hom conrea cereals, farratge, i hortalisses, en terrenys grassos i humits, procedents en part de la dessecació de zones baixes i pantanoses.
Aquesta transformació fou iniciada pel ciutadellenc Bernat Ignasi d’Olives el 1652, que féu construir l’església. La repoblació i l’obra dessalinitzadora continuà el 1733, quan el governador anglès Richard Kane obtingué autorització per a invertir en aquesta obra les rendes de l’aiguardent.
El 1817 fou inaugurada la nova església, erigida en vicaria ja el 1807, que posteriorment passà a parròquia; actualment l’església de Sant Joan Baptista resta annexada a la parròquia de Sant Antoni de Fornells.
(o els Sants Joans) Església parroquial, d’origen gòtic (1368). Fou reformada en estil barroc (1603-1700).
A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi col·laboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia; la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino (1697-1700), de tema apocalíptic. A la façana, més clàssica, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç.
Les pintures i talles de les capelles -obres de Capuç, Boney, Joan Conchillos, Josep Vergara (murals de la capella de la Comunió), etc- han estat força malmeses.
Antiga església, extramurs de la ciutat.
(Vistabella del Maestrat, Alcalatén)
Santuari i parròquia (1.292 m alt), situat als vessants septentrionals de Penyagolosa, voltat de pinedes.
L’església, d’una nau, fou bastida a partir del 1706 sobre una d’anterior; conserva un retaule barroc amb una pintura central de Jeroni Jacint Espinosa. De l’antic convent o eremitori, de la mateixa època, resta una sola ala, aprofitada per a hosteria, i un petit pati central amb porxada.
Sobre la devoció a sant Joan (la festa se celebra el 29 d’agost en commemoració de la degollació del sant), al qual era dedicada la primitiva ermita, el 1653 hom creà la confraria de Sant Joan Baptista, la més important de les comarques veïnes.
És un centre de pelegrinatges, entre els quals es destaca l’anomenat dels pelegrins de les Useres (en nombre de dotze), el darrer divendres d’abril, amb cerimonial i cants propis.
(Morellàs i les Illes, Vallespir)
Antiga església romànica, actualment arruïnada, al sud-oest del poble.
(ant: Sant Joan de Monestrells) Església rural, uns 4 km al sud-est de la ciutat. Fou parroquial de l’antic poble de Monestrells, i actualment depèn de l’església de Sant Francesc.
És tradicional la celebració de les completes la vigília de la diada de Sant Joan.
Sector del barri i antic veïnat de Llefià.
Antic convent de franciscans descalços, situat a l’esquerra del Túria, prop del camí del Grau.
Fundat el 1572 amb l’ajuda del patriarca Juan de Ribera. Exclaustrat el 1835, la seva església es convertí el 1845 en ajuda de la parròquia de Sant Tomàs de València.
Entre el 1897 i el 1910 es construí una nova església en lloc diferent, i a l’antic solar del convent s’edificaren les casernes de Sant Josep de la Ribera i l’estació del tren de València a Algar de Palància.
