Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Viñas i Camplà, Josep *

Veure> Josep Vinyes i Camplà (teòleg i eclesiàstic català, 1847-1928).

Vinarragell

(Borriana, Plana Baixa)

Despoblat. Havia pertangut als hospitalers.

En aquest indret s’ha excavat un poblat ibèric dels segles VII-VI aC, on s’han detectat influències comercials fenícies.

Vinamargo

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Partida i caseria, al sud-est de la ciutat, a l’indret de l’antic estany de Vinamargo.

Vinalopó, el -riu-

(País Valencià)

Riu que neix a la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra prebètica de Mariola, i es dirigeix vers l’oest fins a prop de Villena, on gira vers el sud, i desemboca a l’albufera d’Elx, a la badia de Santa Pola.

Al curs alt recorre el sector nord-oest de l’Alcoià, i havent passat entre les serres d’Onil i de Beneixama, s’introdueix a la comarca de l’Alt Vinalopó; al curs mitjà s’escola al peu de les muntanyes de l’Alguenya i del Sit, rep per la dreta la rambla de la Romana o de Tarafa i rega la comarca del Vinalopó Mitjà, i al curs baix travessa el Baix Vinalopó.

Té una longitud de 92 km; el seu cabal és escàs, encara que de règim molt irregular (ha arribat en crescudes als 350 m3/segon instantanis, i, en canvi, el curs baix a l’estiu és pràcticament sec), i hauria desaparegut si no s’hagués construït un canal artificial de l’Alcorà fins al mar.

Forma una ampla vall, amb alta densitat de població i nuclis propers industrialitzats, que contrasten amb l’aridesa del paisatge. El seu curs, fàcilment penetrable, i que enllaça les terres de Villena, Elda i Novelda amb Elx, dóna unitat a la seva vall, i és una important via de comunicacions des de la Manxa cap al Mediterrani.

Vinaixa, Josep Jordi

(València, 6 gener 1866 – Madrid, 23 abril 1934)

Periodista. Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d'”El Globo” i altres diaris. Més tard ho fou d’“El Pueblo”, de València (que dirigia el seu amic, V. Blasco i Ibáñez), i poc després s’establí a Barcelona, on fou director d’“El Progreso”.

Militant republicà federalista, fou tinent d’alcalde de l’ajuntament de València i dos cops del de Barcelona.

Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas.

Vinagrella

(Llubí, Mallorca Pla)

Possessió, al nord de la vila, a l’esquerra del barranc de Vinagrella, nom que rep el sector més alt del torrent de Muro.

Vimpeli

(Torregrossa, Pla d’Urgell)

(ant: Vinpèlec)  Antic terme despoblat.

Vilxes *

(Cullera, Ribera Baixa)

Veure> el Mareny de Vilxes  (caseria).

Viló i Rodrigo, Josep

(València, 1802 – Montcada de l’Horta, Horta, 9 febrer 1868)

Pintor. Format a l’Acadèmia Sant Carles, hi esdevingué acadèmic supernumerari de pintura (1831) i acadèmic de mèrit (1837). Deixeble de Josep Zapata, fou un destacat pintor de flors, però també conreà la pintura d’història i la religiosa.

Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i a diverses esglésies de la capital, l’Olleria i Benifaió.

Villores, marquesat de

(País Valencià, segle XVIII – )

Títol concedit el 1723, per l’emperador Carles III, a Francesc Guerau i Esbri, senyor de Villores (Ports) i de torre del Palomar.

Passà als Salvador i als Selva.