Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Sant Vicenç, mas de -Rosselló-

(Perpinyà, Rosselló)

Obrador de ceràmica, al barri de Sant Galdric, creat per Fermí Bauby. S’hi fan exposicions de ceràmica i de tapissos.

Hom hi ha produït peces dissenyades per diversos artistes, entre els quals Jean Lurçat, Picart le Doux, etc.

Sant Vicenç -Vall d’Aran-

(es Bòrdes, Vall d’Aran)

Despoblat del terme d’Arró.

Sant Valerí -Ribagorça-

(Bissaürri, Ribagorça)

Poble, a l’est del terme, vora el límit amb el terme de les Paüls, ja dins la conca de l’Isàvena.

Sant Tomàs de Balaguer

(Fontpedrosa, Conflent)

Llogaret, situat a la confluència de la Tet amb la riera de Balaguer, dins el terme parroquial de Prats de Balaguer.

El 871 era una possessió del monestir de Sant Andreu d’Eixalada, i el 968 fou confirmat al monestir de Cuixà, del qual depengué en endavant.

Sembla que la primitiva església es trobava sota Prats de Balaguer, al lloc conegut encara per camp de l’Església, vora l’indret dels banys de Sant Tomàs, petit establiment d’aigües sulfuroses sòdiques que ragen de 31º a 59ºC.

Sant Tomàs -Menorca-

(es Mercadal, Menorca)

Lloc, a la costa de Migjorn, prop de la platja de Sant Tomàs (o platja d’Atalis), on ha estat bastida una urbanització d’alt nivell de qualitat.

Sant Tomàs -Vall d’Albaida-

(Bocairent, Vall d’Albaida)

Ermita (918 m alt), a l’est de la vila, al sector més alt de la serra de Mariola.

Sant Telm * -Baix Empordà-

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

Veure> Sant Elm  (santuari).

Sant Telm * -Mallorca-

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Veure> Sant Elm  (nucli pescador i turístic).

Sant Serni de Nagol

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Església de Nagol, situada al sud i una mica separada del poble.

Sant Sebastià -Baix Maestrat-

(Vinaròs, Baix Maestrat)

Santuari, al nord-oest de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerra del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de Vinarós.

La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del segle XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola. El segle XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual (1689); l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21.