Antiga parròquia, situada al cim de la muntanya del Toro, que depenia el segle XIV de la de Sant Llorenç de Binixems.
Sant Salvador del Toro
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Sant Salvador de Torrent
(Torrent de Cinca, Baix Cinca)
Ermita, a l’oest del poble.
Sant Salvador de Perpinyà
Antic convent de canongesses de Sant Agustí, erigit a la ciutat, a la costa de Sant Salvador, a l’indret de la font Nova.
Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca. La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246. El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre’n de noves per manca de rendes.
El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa (1790).
Sant Salvador de Pelagalls
Església de la masia i antiga quadra de Golonor, a l’antic municipi de les Pallargues.
Sant Salvador de Montpedró
Església (545 m alt), aturonada, a l’est del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, damunt la resclosa del pantà de Santa Anna.
Sant Salvador de Montmajor
Nom de l’església de l’antiga quadra de l’Hospital.
Sant Salvador de la Calçada
Caseria, a l’esquerra de l’Anoia.
Sant Salvador de Felanitx
Santuari (509 m alt), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al sud-est de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx, un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant.
Consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any.
El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del segle XV; en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral.
Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan segle XVI. La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601.
L’actual hostatgeria és obra, en gran part, del segle XVIII. El 1824 s’establí al santuari una comunitat d’ermitans, que hi residí fins el 1851; el 1891 hi retornaren els ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.
La imatge de la Mare de Déu fou coronada solemnement el 1934, any en què fou inaugurat un enorme monument a Crist Rei (37 m d’alçària), construït vora el santuari (alhora que Mallorca era consagrada al Sagrat Cor de Jesús), sota el qual s’obre la cripta on hi ha l’antic retaule major del santuari, que presideix l’antiga imatge de pedra de la Mare de Déu de l’Esperança (actualment del Roser).
Sant Salvador de Cirà
Antic petit monestir benedictí, situat en el terreny pantanós, entre Pontellà i Vilamulaca.
Existia ja el 1144 i és coneguda la llista dels seus priors des del 1151. El 1238 s’uní al monestir de Sant Salvador de Breda, i el papa Innocenci IV en confirmà la unió el 1246. El 1273, quan no tenia sinó el prior i alguns servents, fou venut als templers del Masdéu, que en endavant tingueren cura de fer celebrar el culte a l’església de Sant Salvador i a la seva annexa de Sant Miquel de Candell.
Al segle XVIII ja es trobava en ruïnes. No hi roman cap resta notable. Fou més aviat una casa per a donats que un monestir pròpiament dit.
Sant Salvador de Canomals
Masia i antiga església, a l’est del poble, a la carretera de Perpinyà a Torrelles de la Salanca.
